Fa just un any iniciàvem el curs més difícil del qual tenim memòria. La tensió dins la comunitat educativa era molt gran: veníem d’un llarg tancament generalitzat d’escoles i instituts i les veus interessadament catastrofistes es feien sentir arreu. És veritat que les activitats educatives d’estiu havien mostrat el camí i havien funcionat molt bé amb les noves mesures d’higiene i seguretat. Probablement no hem agraït prou a les entitats de lleure la seva valentia i responsabilitat, que van ser cabdals per iniciar el curs amb una certa experiència, però la por hi era. I la incertesa sobre normes que arribaven al darrer minut no ajudaven a la calma i a la previsió.


La tensió inicial es va anar esmorteint mica en mica a mida que ens anàvem trobant situacions temudes i s’anaven resolent: les entrades esglaonades i diferenciades (un èxit), els primers confinaments de grups, l’aplicació de cada nou protocol, l’ús de mascaretes…. La feinada dels equips directius i la responsabilitat col·lectiva de la comunitat educativa van anar convertint la por en èxit. La tensió hi era, però la rutina escolar –dit en el sentit positiu del terme- es va acabar imposant.

Teresa Ciurana, regidora d'ERC-MES  | Aj. Terrassa
Teresa Ciurana, regidora d’ERC-MES | Aj. Terrassa


Vam tenir les escoles obertes i van ser escoles segures. Un èxit col·lectiu que haurem de recordar i celebrar. En tot cas, iniciem un nou curs on ja hem après a conviure amb la pandèmia amb tot el respecte i tota la precaució, però amb l’alleugeriment que proporcionen les vacunes i l’experiència dels protocols que han funcionat prou bé. Això ens obre la possibilitat de tornar a situar en primera línia els reptes educatius que hem d’afrontar a la ciutat. El primer, repensar-ho tot: el món ha canviat molt des del 2003, quan es va aprovar el darrer Projecte Educatiu de ciutat. La ciutat ha canviat, la societat ha canviat i Terrassa necessita amb urgència consensuar reptes i estratègia educativa.


El segon: la segregació escolar, que té un impacte directe en la qualitat de vida i les expectatives de moltes famílies de la ciutat. Per primer cop les xifres comencen a anar en la bona direcció després d’un intens treball tècnic, però encara estem lluny d’estar satisfetes i ens cal encara consolidar moltes accions: els programes que vinculen les escoles amb centres d’excel·lència per potenciar els projectes educatius, millorar els resultats educatius i la visió social d’algunes escoles.


La baixada de ràtio a P3 per millorar l’atenció educativa el primer curs d’escolarització i, especialment, poder absorbir la matrícula viva entre tots els centres de la ciutat, sense fer “bolets” en cursos posteriors”, és un canvi històric de tendència que hem de celebrar.

El tercer: La mitjana de l’èxit educatiu a la ciutat ha de pujar, és important per Terrassa i és imprescindible per al futur de cada noi i noia. Això passa per fer encara més accessible el 0-3 de qualitat que tenim a la ciutat, totes les dades ens diuen que l’escola bressol té un impacte directe en la millora dels resultats educatius. Per això hem implementat la tarifació social a les escoles bressol de la ciutat, perquè mentre no puguin ser gratuïtes i universals, cada família faci un esforç econòmic equivalent. També serà el primer curs amb servei de menjador a totes les criatures que s’hagin matriculat a l’escola i així ho desitgin, sense
deixar-ne cap fora. El temps de migdia és temps educatiu i no se’n pot excloure ningú.

Les dades ens diuen també que mentre l’escola, malgrat tots els malgrats, tendeix a igualar, allò que es fa o es deixa de fer fora de l’horari escolar (biblioteques, idiomes, esports, esplais, activitats culturals, activitats en família, viatges, etc, etc) I aquí hi centrarem bona part dels esforços: en donar més i millors oportunitats educatives que connectin allò que s’aprèn a l’escola amb totes aquelles possibilitats d’aprenentatge que ofereix la ciutat. Aquí és on trobem tot el sentit a la política educativa municipal: en connectar i potenciar la feina ben feta que fan desenes d’entitats a la ciutat en benefici de tothom.

Vull destacar aquest any l’aula inclusiva de l’escola bressol Tabalet, una aula pionera a la
ciutat que porta 24 cursos d’història i que enguany acull quatre alumnes que necessiten
suport molt intensiu en vinculació amb les escoles municipals d’educació especial.
El quart: la post obligatòria. Acabem de viure una crisi d’èxit, la Formació Professional ja té
el reconeixement social i la demanda que volíem i necessitàvem. I anirà a més. Que el
Consell de la Formació Professional de Terrassa participi de la programació de l’oferta, a
partir del curs vinent, és una reivindicació històrica a la qual hem donat sortida. Terrassa és
ciutat universitària i de Formació Professional. Volem acabar el mandat amb la posada en
marxa del primer centre integral d’Fp i, en la línia de no deixar mai ningú enrere, el primer
centre municipal de Noves Oportunitats per ajudar als joves que ni estudien ni treballen a
retornar a la societat activa.


Tenim la responsabilitat de transformar i millorar l’educació i no caurem en la temptació
d’anar buscant i assenyalant culpables quan el que necessitem són oportunitats i solucions.
Una societat competent ha d’assumir les seves responsabilitats i cercar les aliances
necessàries per a donar-hi resposta. Sense consens no hi ha política educativa possible.

Teresa Ciurana i Satlari
Tinenta d’alcalde de Cicles de la Vida i Regidora d’Educació

Nou comentari