!--akiadsense-->
Fa 18 anys va quedar tetraplègic a causa d’un accident al mar que li va lesionar les vèrtebres; arrel d’aquest fet i amb la discapacitat del 97% declarada, en Said Ben Kadour, de 42 anys, només pot moure els braços. Viu des de fa 4 anys en el menjador d’un pis familiar, amb tot el que això comporta. Dorm i passa les hores en aquest petit espai, on a l’estiu fa molta calor i a l’hivern molt fred. Sempre requereix la presència d’una persona i d’altres membres del seu entorn per poder satisfer les necessitats bàsiques, com per exemple anar al lavabo o banyar-se.
Han passat 4 anys des que va buscar ajuda en les administracions per trobar uns pis adaptat a les seves minusvàlies, però afirma que no li van fer cas. D’ençà d’això es va haver de recloure al menjador, on no disposa d’un dels drets més fonamentals: la privacitat.
Joan Tamayo i Isabel Marquès, respectivament advocat i activista pels Drets Humans i Síndica de Greuges local, el van acompanyar a reclamar un habitatge adaptat: un lloc on pugui viure amb més autonomia i sense dependre de tanta gent com fins ara.
Said Ben Kadour afirma que li han respost que el pis d’emergència habitacional li ha estat negat per no complir tots els requisits que demanden les administracions. Si en 3 mesos l’Ajuntament no aconsegueix un habitatge adaptat, el cas es portarà als Tribunals Ordinaris a l’Audiència de Barcelona.
