La Gala dels Terrassencs de l’Any 2019 al Teatre Principal de Terrassa ha començat amb una prèvia inèdita. Desenes de persones s’han concentrat davant de les portes de l’equipament cridats per ANC i Òmnium per dur a terme els Cants per la Llibertat, ubicats cada dia davant de l’Ajuntament de Terrassa. El motiu del trasllat era motivat: un dels premiats d’enguany és el polític terrassenc, ara empresonat a Lledoners, Josep Rull. Així doncs, els Segadors s’han deixat sentir amb força minuts abans que comencés un acte que ha omplert a vessar el Principal.
El Centre Cultural El Social ha lliurat aquest vespre el guardó a tres il·lustres egarencs. A més del mencionat Josep Rull, també s’ha reconegut la tasca de Montserrat Gorina i Domènec Ferran. Ells tres han estat els escollits d’un total de 25 candidatures presentades aquesta 51a edició. En la taula presidencial ocupada per Ricard Figueres, president de l’entitat, acompanyat a banda i banda de l’alcalde Jordi Ballart i el Bisbe auxiliar de Terrassa, Salvador Cristau.
Figueres ha volgut recordar la seva presentació al conseller exiliat Lluís Puig i al terrassenc d’enguany Josep Rull, moment en què el Principal ha esclatat amb crits de “Llibertat”. “El sentiment de pertinença és el comú denominador dels tres terrassencs d’enguany. En Josep, que només iniciar la nostra conversa amb ell a Lledoners, ens va preguntar, i com està Terrassa?; o en Ferran que transmet la seva passió pel patrimoni egarenc; o la Montserrat, amb els seus valors de solidaritat i generositat enormes”, ha manifestat Figueres per finalitzar amb un “gràcies a posar passió en tot allò que feu”, ha finalitzat el president d’El Social.
!--akiadsense-->
Tot seguit, Josep Villagrasa ha estat l’encarregat de realitzar les glosses dels tres premiats. Amb un discurs amè, amb tocs bromistes i amb fotografies de tota la trajectòria vital i professional de Ferran, Gorina i Rull, ha transcorregut l’acte. “Un defensor de la pàtria terrassenca. Un home que s’estima la seva ciutat i que continua lluitant per preservar la memòria de Terrassa”, ha destacat de l’historiador. De la Montserrat n’ha ressaltat que “hi ha persones que sense fer soroll fan de Terrassa un lloc millor”.
I, finalment, d’en Josep Rull n’ha recordat el seu esforç per “treballar per la ciutat que estimes” i “la convicció i la dignitat d’haver obrat correctament hi era i és”. “Si volem construir un país potent, no hi pot haver ni una engruna d’odi”, ha posat veu Villagrasa a la frase de Rull. Davant la forçada absència del polític ha estat la seva dona, Meritxell Lluís, qui ha recollit el diploma i la insígnia, enmig d’un públic dempeus i crits de “llibertat”.
Domènec Ferran ha estat l’encarregat de parlar en nom dels guardonats. “Et volem aviat entre nosaltres”, ha iniciat l’historiador en record a Rull. “El primer que ens uneix és que estimem i ens creiem el que fem. El sentiment de pertinença que mai volem perdre”, ha resumit Ferran. L’acte ha prosseguit amb unes paraules del bisbe auxiliar Salvador Cristau, que també ha tingut una menció especial a Rull, “Meritxell, transmet-li la meva felicitació i afecte”. “Demanem als governants, tots, que treballin per la pau i la justícia social. Amb un record especial per a les dues persones que acostumaven a ser presents en aquest acte i que avui no hi poden ser: Josep Rull i Lluís Puig”.
Finalment, l’alcalde Jordi Ballart ha apuntat que “Josep, t’esperem molt aviat entre nosaltres. Això no es resoldrà amb presons, sinó amb diàleg i buscant vies democràtiques. El Josep té mèrits suficients per ser Terrassenc de l’Any. El mateix que podem dir de Domènec Ferran i de la Montserrat Gorina, tots tres destaquen pel compromís amb la ciutat i un terrassenquisme profund i obert al món”. L’acte ha finalitzat amb la tradicional fotografia dels premiats, un ball d’honor de l’Àliga de Terrassa amb ram de color groc inclòs per a la dona de Rull, i un petit concert de l’Emsemble de saxòfons de l’Escola Municipal de Música de Terrassa.
!--akiadsense-->
Els premiats, segons El Social
Josep Rull
L’exconseller de Territori de la Generalitat de Catalunya ha estat escollit pel seu terrassenquisme. Josep Rull, empresonat a Lledoners per Sedició, per sentència del Tribunal Suprem, aprofitava i aprofita qualsevol excusa per fer propaganda de la seva ciutat. La promoció de Terrassa que fa l’exconseller sempre ha anat més enllà de les seves tasques professionals. Fins i tot en el judici al Suprem va fer gala del seu terrassenquisme.
Domènec Ferran
En Domènec Ferran a la vila, el coneix tothom. Amb seixanta un anys no té edat per a jubilar-se… Però no cal patir, perquè quan arribi aquesta hora, amb ell s’hi podrà comptar sempre. Li podem posar l’etiqueta de funcionari de l’ajuntament de Terrassa. Però no pas un de qualsevol. La seva feina i dedicació concretes sempre han tingut un pes específic especial. Ell sempre viu pensant en i per a la cultura ciutadana. Com a director del Museu de Terrassa, ha esmerçat moltes hores i esforços del propi temps de lleure a projectes concrets i de molta vàlua. No és exagerat que ell -amb altres, certament- és una peça bàsica en la recuperació del pàtrimoni local i en el desenvolupament i recuperació de la Història -en majúscules- de la ciutat. Sense oblidar el seu paper destacat en el Carnestoltes.
Montserrat Gorina
Ha estat una persona que des del primer dia, i ja en farà 34 anys, en què es va constituir la Catequesi Especial de l’Arxiprestat de Terrassa, per atendre als infants, joves i adults amb altres capacitats, ha col·laborat molt generosament com a Catequista setmanalment i, els darrers anys com a Catequista de suport en les activitats i celebracions del curs: començament de curs, aniversari, primeres comunions i confirmacions, festival de la catequesi, final de curs i d’altres. Mai ha tingut un no a cap dels serveis que se li han demanat, des de fer fotografies, a ajudar en els cants, a preparar el vestuari, a donar la mà a qui no es movia amb facilitat o a empènyer la cadira de rodes, sempre amb un somriure als llavis i amb molt bon humor. Al mateix temps, ho ha fet amb molta humilitat i sense cap ànim de protagonisme o reconeixement.
Nascuda a Terrassa el 2 de setembre del 1952, la ciutat que sempre ha viscut. Mestra jubilada d’Educació Primària, va treballar molts anys fins la seva jubilació a l’Escola Petit Estel. La Nova. Sempre va tenir un especial dedicació als nens i nenes amb dificultats diverses. Voluntària i membre de la Junta d’Oncolliga des de 1995. Atenció humanitzada a les persones malaltes de càncer i a les seves famílies. Secretària i voluntària de Càritas Arxiprestal de Terrassa des de l’any 2000. Col·laboradora activa tota la vida, de les Parròquies del Sant Esperit (colònies…), Mare de Déu del Carme i Sant Martí de Viladecavalls. Promotora i col·laboradora de l’Aplec de Sant Miquel de Toudell que se celebra cada any entorn de l’ermita a Can Mir de Viladecavalls. Col·laboradora activa de la Catequesi Especial que es fa a la Parròquia de Sant Cristòfor de Ca N’Anglada per a persones amb dificultats, des dels anys vuitanta.
