ACORD DE JUNTA DE PORTAVEUS PER A LA DEMANDA D’AGILITZACIÓ DE LA CONCESSIÓ I COBRAMENT DE L’INGRÉS MÍNIM VITAL (aprovat amb els vots de Tot per Terrassa, ERC, Cs i Junts i llegida en el ple de setembre)

El passat 29 de maig de 2020, el Consell de Ministres aprova per via extraordinària l’Ingrés Mínim Vital, una prestació per a persones en situació de vulnerabilitat. A Catalunya, aquesta prestació pot conviure perfectament amb d’altres ajuts que es poden rebre en el sí familiar, com és el cas de la renda garantida de ciutadania. Es calcula que les situacions de pobresa s’agreugen exponencialment degut a la crisi de la COVID-19. El principal factor és la pèrdua de molts llocs de treball. Aquesta ajuda, àmpliament esperada per molts sectors, especialment associatius i del tercer sector, està acompanyada de polèmica en els seus primers mesos d’implementació. A la situació endèmica que està havent per la pèrdua de molts llocs de treball, cal afegir-hi la tardança amb la que estan arribant els ajuts promesos i compromesos. Moltes famílies, amb ajudes compromeses tot i que encara no percebudes, estan vivint situacions d’extrema pobresa per la falta d’agilització administrativa. L’alta complexitat dels tràmits burocràtics, especialment per cert perfil de demandants d’aquests ajuts, amb dificultats per a l’accés a eines informàtiques, té com a efecte directe l’emergència de nuclis familiars que no disposen de mitjans per a alimentar-se o garantir els drets més bàsics. Amb data del 7 d’agost, segons dades del propi Ministerio de Inclusión, Seguridad Social y Migraciones, de les 510.000 demandes de l’Ingrés Mínim Vital (IMV) a tot l’Estat, únicament se n’havia tramitat el 0,57%. I al 20 d’agost, només el 19% de les sol·licituds s’havien analitzat. La tramitació d’aquesta nova prestació implica dos elements que alenteixen la seva tramitació administrativa: 2 1. Incorporació de nous mecanismes administratius per a la seva tramitació que s’incorporen com a instruments de treball a les oficines de la Seguretat Social amb molta rapidesa i, alhora, poc testeig i formació del seu ús. 2. Les plantilles actuals són incapaces d’atendre l’elevat nombre de sol·licituds que estan arribant, tal i com indiquen els sindicats. A Terrassa, hi ha un càlcul estimat de 3.268 llars amb perfil per a ser beneficiàries d’aquesta prestació. Aquest nombre d’habitatges tindria un impacte de 10.000 persones, aproximadament, i 3.700 menors d’edat. No obstant, però, hi ha dificultats per part de l’administració local per adquirir dades relatives a la població final sol·licitant, expedients aprovats o denegats i sol·licituds començades a cobrar. Per tota aquesta exposició de motius, la Junta de Portaveus de l’Ajuntament de Terrassa pren els següents

ACORDS:

Primer.- Instar al Ministerio de Inclusión, Seguridad Social y Migraciones a traspassar al Departament d’Afers Socials i Família la gestió i els recursos econòmics corresponents a l’Ingrés Mínim Vital amb l’objectiu d’agilitzar la seva tramitació a través d’una finestreta única per demanar l’IMV i la Renta Garantida de Ciutadania.

Segon.- Traslladar aquests acords al Ministerio de Inclusión, Seguridad Social y Migraciones i al Departament d’Afers Socials i Família.

Nou comentari