Terrassa sol·licita al Ministeri d’Hisenda renegociar l’ús de superàvits i les ajudes per la Covid
La tinenta d'alcalde de Serveis Generals i Govern Obert, Núria Marín

La tinenta d’alcalde de Serveis Generals i Govern Obert, Núria Marín, ha participat avui en una reunió telemàtica amb 28 municipis més de l’Estat per demanar al Govern l’obertura del diàleg de les entitats locals amb el Ministeri d’Hisenda per renegociar les condicions d’ajudes per la Covid-19 i la gestió dels romanents municipals. La petició arriba després que el Congrés no convalidés, el passat 10 de setembre, el Reial Decret pactat entre la FEMP i el Ministeri d’Hisenda que, segons el comunicat emès després de la reunió entre els municipis, era “injust y vulnera el principi d’igualtat entre municipis i ciutadania. Aquest mal acord vulnera l’autonomia financera de les entitats locals i estableix una inadmissible exclusió dels ajuntaments que no disposen de romanent del repartiment dels fons provinents dels Pressupostos Generals de l’Estat”.

Per a la tinenta d’alcalde, Núria Marín, “era un acord que perjudicava greument a milers de ciutadans i ciutadanes en un moment especialment delicat per a l’economia local, que ha de fer front a mesures excepcionals per minorar els efectes socials de la pandèmia de la Covid-19”. Els 29 municipis que s’han unit per reclamar la millora en les condicions de les ajudes pel coronavirus demanen que la nova negociació amb el Govern es basi en els acords a què es va arribar per unanimitat a la FEMP els dies 2 d’abril i 22 de maig, basats en la “igualtat i la solidaritat” i centrats en reclamar un sistema d’ajudes que permetin fer front a les dificultats econòmiques ocasionades per la crisi del coronavirus, posant especial atenció en el fons incondicionat de 5.000 milions i en el de 1.000 milions destinat específicament al transport públic. Els municipis reclamen l’aplicació de superàvits, l’ampliació del termini de les inversions financerament sostenibles i l’eliminació de la regla de la despesa, el concepte de dèficit i d’estabilitat, almenys per als anys 2020 i 2021. D’altra banda, les ciutats que s’han unit al comunicat reivindiquen que les entitats locals puguin participar com a beneficiàries dels fons europeus, “rebent almenys el 14,16%, percentatge de la despesa local respecte a la despesa pública total a Espanya”.

Núria Marín creu que és especialment important per a Terrassa poder “disposar lliurement dels romanents acumulats en els darrers anys perquè els podem destinar a projectes municipals molt necessaris a la nostra ciutat”. A la videoconferència en què s’ha acordat el comunicat han participat 29 municipis: Algeciras, Alicante, Almería, Badajoz, Badalona, Cádiz, Córdoba, Girona, Granada, Lleida, Madrid, Málaga, Marbella, Murcia, Oviedo, Palencia, Pamplona, Pontevedra, Pozuelo de Alarcón, Reus, Salamanca, Santander, Santa Cruz de Tenerife, Tarragona, Telde, Terrassa, Teruel, Valencia i Zaragoza.

Nou comentari