MónTerrassa
Terrassa i Sabadell deixen més clares les fronteres entre els dos termes

El ple farà divendres l’Aprovació de l’Acta de les operacions de delimitació entre els termes municipals de Terrassa i de Sabadell, formalitzada el dia 29 de juny de 2022 i els documents complementaris.la ciutat guanya metres per un costat i en perd per un altre, tot i que la suma acaba sent positiva.

L’Ajuntament de Terrassa celebrarà el proper divendres, 30 de setembre, el Ple Municipal ordinari corresponent a aquest mes. L’acte tindrà lloc a partir de les 9.30 h. El Ple es podrà seguir en directe a través del canal YouTube municipal (https://www.youtube.com/ajterrassa) i també es podrà escoltar en directe a la Ràdio Municipal de Terrassa (95.2 FM).

Sabadell guanya 16.000 metres quadrats de territori fronterer amb Terrassa. I la ciutat egarenca, se n’afegeix 10.000, espais verds i no urbanitzats, a l’est. Ningú hi perd. El nou Mapa Municipal de Catalunya perfila els perímetres i els adapta a les noves realitats i canvis que hi ha hagut en 105 anys, com els recorreguts de les vies fluvials. Els retocs es fan en funció del que marca l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. Ambdues capitals del Vallès Occidental tenen una frontera comuna de 10 quilòmetres. Terrassa gairebé duplica el territori de Sabadell, amb 70 hectàrees contra 38.

Per entendre com és possible que les dues capitals guanyin cal fer una mica d’història. Hi havia una divisió oficial de 1917 i unes línies que marcava cadascun dels ajuntaments, i que no coincidien. I quedaven unes quatre hectàrees de ningú. Ara es retoca i es marquen un nous límits, i Terrassa i Sabadell creixen i s’estableixen noves fronteres amb totes les modificacions que es fan.

Els rics Terrassa i Sabadell es van quedar i repartir l’antic Poble de Sant Pere

Cal no oblidar que el 1904 es van repartir tot el poble de Sant Pere. Terrassa se’n va quedar la major part. Sabadell es va quedar amb llocs que avui són emblemàtics, Sant Vicenç de Jonqueres i gran part de la de Sant Julià d’Altura.

En aquesta jugada Terrassa i Sabadell van deixar enrere els desacords i van atacar el més dèbil. Després de diversos intents d’annexió durant el segle XIX, l’any 1903 Alfons Sala i Argemí, comte d’Egara, industrial monàrquic conservador, diputat a les Corts de Madrid pel Districte de Terrassa, model de cacic català per excel·lència i expert en tupinades, i Francesc Pi i Arsuaga, republicà federalista, diputat a les Corts pel Districte de Sabadell, i fill de qui va ser ministre de Governació i president de la Primera República, Francesc Pi i Margall, se’n van sortir. El dia 5 d’abril de 1904 el rei Alfons XIII signava la Llei d’Agregació i l’endemà es publicava a la Gaceta de Madrid.

about:blank

“Las muchachas de Terrassa no saben fregar un plato, las de Sabadell…”

El blog Records de Terrassa recorda una cançó popular que es cantava ara fa uns anys. Es tracta d’una versió de “Carrascal” i que fa així:

“Carrascal, carrascal… que bonita serenata

Las muchachas de Terrassa (-assa)

No saben fregar un plato (-ato)

Pero las de Sabadell (-e-ell)

Friegan uno y rompen cuatroooo…”

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa