Terrassa ha començat a fer totes les gestions per fer front a un possible episodi de sequera. L’actuació ve motivada arran de l’activació en mode prealerta de l’Agència Catalana de l’Aigua davant del nivell en què es troben actualment els embassaments del sistema Ter-Llobregat, el qual abasteix Terrassa. A hores d’ara es troben a un 65% de la seva capacitat, per la qual cosa encara no implica restriccions en els usos de l’aigua ni tampoc en el consum urbà. Tanmateix, l’ACA ha activat mesures preventives i de gestió en els més del centenar de municipis de l’àrea metropolitana de Barcelona.
Pel que fa a les preventives, aquesta situació de prealerta contempla revisar l’estat dels pous de sequera i de l’aigua regenerada per activar-los en el moment que es consideri; comprovar els plans d’emergència amb els ens locals i les entitats d’abastament d’aigua i preparar els primers bans muncipals. Terrassa compta amb un Pla d’emergència específic per a situacions de sequera, el qual ja es contempla avaluar l’estat de les reserves i fonts pròpies d’abastament; fer un seguiment del control de l’aigua de les fonts de subministrament, com també establir mecanismes de control i vigilància i posar en marxa campanyes de conscienciació social i d’estalvi d’aigua, entre d’altres mesures. Abans d’aquest pla, Terrassa disposava d’un pla de contingència que es va elaborar per una situació excepcional, com va ser la gran sequera de 2007-08 (16 mesos sense pluja), que ja contenia mesures importants i que són la base del pla actual.
Reserva d’aigua
Pel que fa a les mesures de gestió, l’ACA incrementa la producció d’aigua dessalinitzada per mantenir el màxim possible les reserves d’aigua dels embassaments. A principis d’aquest mes, ja va augmentar la seva producció fins a arribar el 85% actual quan, habitualment aquest percentatge és del 30%. L’ACA defineix cinc escenaris o estats representats per cinc colors: blau normalitat, verd-prealerta; groc-alerta; taronja-excepcionalitat i vermell-emergència. El Pla Especial d’actuacions per situacions d’alerta i eventual sequera (PES) contempla que, si s’activa qualsevol dels tres últims escenaris, s’adoptin mesures graduals per reduir el consum d’aigua. El sistema Ter-Llobregat engloba els embassaments del Ter –Sau i Susqueda- i el Llobregat –la Baells, la Llosa del Cavall i Sant Ponç-.
Cal recordar que la construcció del pantà de la Xuriguera (l’any 1902) va permetre a Terrassa, i en especial als seus empresaris, deixar de patir per l’accés a l’aigua i per les sequeres estacionals, en una ciutat sense riu i industrial. Tenia un capacitat per a 1.200.00 metres cúbics d’aigua i solucionava les mancances d’unes empreses que per la manca d’aigua se n’anaven a les vies fluvials dels rius Llobregat i Ripoll. El seu esfondrament, ara fa justament 78 anys, va arribar poc després que el problema s’hagués solucionat per sempre amb l’arribada de l’aigua del riu Llobregat.
Consells d’estalvi
A Catalunya les pluges tenen un caràcter irregular fruit del clima mediterrani agreujat pel canvi climàtic, que provoca que siguem vulnerables a patir episodis de sequera com l’actual. Per aquest motiu és important fer un bon ús de l’aigua, utilitzar-la amb responsabilitat i amb criteris de sostenibilitat aplicant les mesures d’eficiència i estalvi que estiguin al nostre abast. Algun dels consells són:
– Revisar les instal·lacions per evitar fuites i reparar cisternes i aixetes que degotegin aigua.
– Dutxar-se millor que banyar-se. Una banyera plena gasta uns 300 litres, mentre que una dutxa consumeix uns 60 litres.
– Tancar les aixetes mentre no fem servir l’aigua (a l’hora de rentar-nos les dents, per exemple) perquè una aixeta oberta raja a 10 litres per minut.
– Evitar que el vàter sigui una paperera, ja que amb cada descàrrega s’aboquen uns 10 litres.
– Adquirir preferiblement electrodomèstics de baix consum perquè incorporen programes d’estalvi d’energia.
