La plaça dels Drets Humans a Terrassa

La plaça dels Drets Humans a Terrassa | Bernat Borràs

Davant la situació de crisi i de col·lapse que estan vivint molts ciutadans i ciutadanes ( la majoria invisible), víctimes de les successives crisis econòmiques i sistèmiques, més la que està caient a sobre, per culpa de la Pandèmia de la COVID-19, cal que les administracions locals (com a administració local més propera) facin tot el possible per lluitar contra la precarietat social, econòmica i laboral que tenim, valorant l’únic instrument que ens pot garantir la Dignitat Humana, per sobre de tot. I és que, no es vulnerin els drets dels ciutadans i ciutadanes, de forma habitual, tal com està passant, ara. I un dels primers drets que s’han de garantir, és el de la Transparència, el Bon Govern, i el Dret a la Informació, a ser informat, a saber, la veritat.

La informació és un vehicle de cohesió social entre els membres de la col·lectivitat. Afavoreix la construcció de vincles de solidaritat comunitaris; contribueix a la formació d’una opinió pública conscient i potencía la participció democràtica dels ciutadans i ciutadanes. La transmissió d’una informació socialment adequada és, una necessitat social, en la mesura que compleix una doble funció social: el dret saber de tots els seus integrants i la vegada és un instrument per a la seva formació i educacó .

Les administracions públiques i les institucions i els organismes públics, en general ,tenen funcions, activitats i serveis per a complir finalitats d’interès públic en benefici del conjunt dels ciutadans. En un context d’estat democràtic i de dret, tots els poders públics tenen la legitimitat que els dóna la participació ciutadana en llur configuració (de manera directa o indirecta), la qual cosa obliga a donar compte a la ciutadania, d’acord amb el principi de responsabilitat, de la seva activitat i de la gestió dels recursos públics que s’han posat al seu abast. Des d’aquesta perspectiva, adquireixen especial rellevància, principis com són el de transparència, accés a la informació pública i bon govern, com a principis bàsics que permeten avaluar la qualitat democràtica del funcionament de les administracions publiques.

A Terrassa tenim, vigent, la Carta Europea de Salvaguarda dels DDHH a la Ciutat signada per l’Ajuntament l’any 2000 que posa el marc a tots aquests deure i drets. I a Terrassa (tercera ciutat de Catalunya), no podem permetre, ni un dia més, que hi hagi ciutadans i ciutadanes que romanguin, desinformats, desarrelats , discriminats i desorientats (marejats d’un cantó a un altre) sobre quins són els seus drets i deures i quins són els procediments i protocols més eficients i eficaços per a poder satisfer les seves necessitats bàsiques (ajuts, subvencions, recursos…) carregant i sobre-explotant als treballadors i treballadores dels Serveis Essencials de l’Ajuntament (Educació, Serveis Socials, Habitatge, Treball…). No voldria treure aquí, per exemple, les xifres que donen les estadístiques oficials ( i que fan indignar) sobre la quantitat de ciutadans i ciutadanes que queden fora del sistema ( perden la oportunitat) de poder ’accedir a un ajut o un recurs concret que els podria garantir el compliment d’un dret i no poden perquè no els hi arriba la informació corresponent, o els arriba malament. És per això que fem una proposta a la ciutat i a l’Administració local perquè posi en marxa unes oficine de barri o de districte pel dret a la ciutat ( Oficines dels Drets Humans). Que en la línia ja iniciada per altres administracions locals com l’Ajuntament de Barcelona amb les OND ( oficines per a la No Discriminació) que ja funcionen com a punts descentralitzats de l’administració per l’assessorament jurídic, la possible posada en marxa de mecanismes de resolució de conflictes, com la mediació o la formació en Drets Humans) estan jugant un paper fonamental, que cal potenciar. Durant aquests dies, i en la mateixa línia, i també a l’Ajuntament de Barcelona (concretament a Ciutat Vella) s’acaba d’obrir un Punt de Defensa dels Drets Laborals ( molt adient en aquests moments, sobretot).

La gent, els éssers humans, avui, més que mai, necessiten ser “escoltats” “tenir-los en compte” “un assessorament de capçalera” com diu la nostra estimada Síndica de Terrassa. La ciutadania (te dret a la ciutat) i no poden sentir-se “un número” “una molèstia”, “una càrrega” un usuari de cites prèvies”, “un oblit “, “un silenci”, cal tornar la humanitat a les relacions més elementals i a les relacions entre Administració i administrats.

Aquestes oficines podrien ser una oportunitat per començar a construir comunitat (el comú) de veritat, i de la forma més democràtica possible, ja que hauria de comptar amb tots els recursos que tenim a la ciutat (Entitats, associacions, moviments, com FAVT, Consell d’Entitats- Espai Drets, institucions com Col·legi d’Advocats, Síndica de Greuges, i moltes d’altres que formen la nostra riquesa associativa . Una bona coordinació, una bona cooperació i un Sí QUE ES POT, sense que ningú es miri el melic, i actuï, solidàriament, podrien fer realitat aquest instrument tant necessari. Que així sigui!! Aquí teniu gent disposada.

Joan Tamayo Sala Advocat, activista dels DDHH, membre d’Espai Drets i de la Comissió de Defensa dels DDHH del Col·legi d’Advocats

Nou comentari