En el ple d’aquest divendres s’ha llegit la declaració aprovada per unanimitat per la junta de portaveus per continuar desplegant el Pacte d’estat contra la violència de gènere i per instal·lar a l’entrada de la ciutat el cartell «Municipi protegit contra la violència de gènere». Inicialmemt anava com a proposta de resolució presentada pel PSC.
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ PER CONTINUAR DESPLEGANT EL PACTE D’ESTAT CONTRA LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE I PER INSTAL·LAR A L’ENTRADA DE LA CIUTAT EL CARTELL «MUNICIPI PROTEGIT CONTRA LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE»
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
El 17 de desembre de 1999, a través de la resolució 54/134, l’Assemblea General de l’ONU va declarar el 25 de novembre com el Dia Internacional de l’Eliminació de la Violència envers les dones. És un dia per reflexionar, i sobretot, per reivindicar solucions, la renovació dels esforços per part de totes les institucions polítiques i socials, per lluitar contra aquesta vulneració dels drets humans a nivell global, perquè els drets de les dones són drets humans i s’han de garantir.
La violència envers les dones és estructural i històrica. Es troba present en tots els països i cultures, independent del nivell educatiu i la posició social, en totes les seves expressions (verbal, física, jurídica, psicològica, econòmica, social…). La violència masclista és una de les violacions de drets humans més persistents del món, fruit de l’estructura patriarcal que es perpetua amb una insistència ferotge que impedeix el progrés de la societat en general i de les dones en particular, que no poden desenvolupar els seus projectes de vida en llibertat. En el present decenni assistim a una ofensiva visible a escala mundial, europea i específicament, estatal, contra els drets de les dones i les polítiques feministes per garantir-los.
Des de l’any 2003 que es té un registre que recull la constància del número de dones mortes per violència de Genere. Des de llavors fins avui s’han produït 1027 assassinats de dones en mans d’homes que eren la seva parella o exparella en el moment dels fets. Aquest any, el 25N no sols és una data especialment significativa perquè lamentablement hem superat les mil dones assassinades des del 2003, any on comencem el recompte oficial, ho és a més perquè ens trobem en una situació en la qual la reacció antifeminista està en les institucions i tenim partits governant, o donant suport a governs i imposant la seva agenda, que neguen fins i tot que aquesta violència existeixi.
A més, els darrers temps s’han fet públiques diverses violències sexuals grupals que han patit noies molt joves en llocs públics i la trista resposta de la justícia patriarcal ha fet que milers de dones i homes ens mobilitzéssim per denunciar la cultura de la violació, tan arrelada pels valors misògins, la pornografia i la prostitució denigrant contra la dona, que ens transforma en mers objectes sexuals subjugades al poder i desig del mascle.
En aquest context, reivindiquem les polítiques feministes com l’eina més útil per fer front als partits neomasclistes: coeducació, tolerància zero davant la violència masclista i aplicar la transversalitat feminista a totes les accions polítiques. Les polítiques d’igualtat d’oportunitats i amb perspectiva de gènere, d’educació, salut, acompanyament a la inserció laboral i les polítiques de suport a les persones amb dependència són innegociables i imprescindibles per a una convivència justa i per a alliberar les dones del cicle de violència i de la posició de ciutadanes de segona a què l’androcentrisme les aboca.
Els darrers anys s’han produït avanços legislatius molt significatius en matèria de lluita contra la violència masclista: la Llei orgànica 1/2004, de 28 de desembre, de mesures de protecció integral contra la violència de gènere, la Llei 5/2008, 24 d’abril, del dret de les dones a eradicar la violència masclista, i comptem des de l’any 2017 amb un Pacte d’Estat Contra la Violència de Gènere, aprovat pel Congrés dels Diputats.
En un període inferior a 2 anys el Govern del PSOE ha posat en marxa el 82% de les mesures del Pacte d’Estat contra la Violència de Gènere, transferint directament a la Generalitat 12.8M€ l’any 2018, i 13.7M€ aquest 2019, demostrant així el seu ple compromís. Uns ingressos molt significatius si tenim en compte que el govern català tenia previst invertir només 9.750.000 euros en 2018 per lluitar contra aquest xacra.
Moltes mesures a Catalunya es finançaran amb els fons del Pacte d’Estat. Per exemple, el Primer Congrés Internacional d’abordatge de les violències masclistes que se celebrarà a l’octubre; els dos nous Serveis d’Atenció Especialitzada per a recuperació de víctimes (SIE) i el Protocol contra les violències sexuals en entorns d’oci. També sortiran d’aquests fons les campanyes de sensibilització de l’Institut Català de les Dones, el Protocol de prevenció i detecció de violència masclista en l’àmbit educatiu, l’Observatori català de la justícia contra la violència masclista i moltes altres mesures que són claus per avançar però que no haurien de substituir l’esforç de el propi govern català. Entre altres coses, perquè el Pacte d’Estat contra la Violència de Gènere va ser dissenyat per sumar esforços en una qüestió que s’ha convertit en una preocupació de primer ordre per a la ciutadania i no per reemplaçar el que fan les altres administracions, ja siguin les comunitats autònomes, que tenen gran part de les competències transferides en aquesta matèria, o els ajuntaments.
També els ajuntaments hem de continuar prioritzant la lluita per la igualtat i contra qualsevol tipus de violència en les nostres accions i això s’ha de plasmar en el pressupost, però aquesta responsabilitat també ha de ser compartida per les institucions superiors que, evidentment, també hi han de tenir un paper clau. En aquest sentit, la Generalitat ha d’invertir mitjans econòmics i personals en la lluita contra la violència masclista, i cal dir que durant els últims anys el pressupost que des del Govern català s’ha fet arribar a les administracions locals ha anat minvant.
No hi ha democràcia possible si la meitat de la població està sent discriminada, Per això, hem de doblar els esforços per lluitar contra la violència masclista, mantenir-la com a prioritat política i democràtica, aïllar els violents i els qui els donen cobertura política. A més, cal exigir que es reforci el sistema de protecció per a les dones víctimes i es desenvolupin tots els recursos i mesures que es contemplen en el Pacte d’Estat en matèria de Violència de Gènere.
Perquè davant les violències masclistes exigim tolerància zero social i polítiques feministes transversals, perquè sense drets no hi ha igualtat, perquè sense igualtat no hi ha llibertat, demanem l’aprovació dels següents:
ACORDS
PRIMER – Demanem a la Generalitat compleixi els acords votats als Parlament, en el Pacte català contra la violència de gènere.
SEGON – Sol·licitem que el Govern estatal continuï impulsant les mesures recollides en el Pacte d’Estat contra la Violència de Gènere a l’àmbit educatiu, social, jurídic, econòmic, de protecció, conscienciació i sensibilització social.
TERCER – Demanem que els Grups Parlamentaris de les Corts Generals tramitin amb urgència els Pressupostos Generals que suposaran un increment de les partides destinades a Comunitats Autònomes i Ajuntaments per a la lluita contra la violència de gènere.
QUART – Que tots els partits democràtics es comprometin a fer front comú contra aquells partits que ataquen els principis bàsics de la democràcia paritària, els DDHH de les dones, i la lluita contra la violència masclista.
CINQUÈ – Enfortir la Xarxa de municipis lliures de tràfic de dones, nenes i nens per a l’explotació sexual, impulsada per l’organització feminista Movimiento Democrático de Mujeres, on ens locals, de diversos colors polítics, estem lluitant contra aquesta xacra.
SISÈ – Amb la finalitat de visibilitzar el posicionament de Terrassa com a ciutat Feminista, i atès que el futur d’aquest ajuntament passa pel treball transversal sol·licitem que, des del servei de Mobilitat, es col·loquin en totes les entrades de nostra ciutat unes plaques verticals que diguin: «MUNICIPI PROTEGIT CONTRA LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE» i «TERRASSA NO TOLERA LES AGRESSIONS SEXISTES» en color morat, ambdues plaques.
SETÈ – Traslladar aquests acords a la Generalitat de Catalunya, al Consell Comarcal, a la Diputació de Barcelona, a la Comissió 8 de Març de Terrassa i a les entitats ciutadanes que lluiten per la igualtat i el feminisme.
Marc Armengol Puig
Portaveu del GM del PSC-Terrassa
