“Terrassa, mala raça: la meitat en són jueus». Notícies terrassenques sobre la comunitat jueva:
— la primera notícia de la presència de jueus a Terrassa és del 1240: la documentació un cementiri a la serra de les Martines: «Fossa de l’Amor». Per diverses compravendes sabem que entre 1356 i 1358 hi havia el «Camp jueu» a la masia de Santfeliu (a les Martines hi ha un carrer amb el nom de Can Santfeliu)
— Tot i així, és molt problable que en època dels romans o dels visigots a Ègara ja hi hagués jueus, tot i que no n’hi ha constància documental.
Al segle XIV Terrassa tenia uns 600 o 700 habitants
— Al segle XIV Terrassa tenia uns 600 o 700 habitants. Encara que la dita popular «Terrassa, mala raça: la meitat en són jueus» sembla exagerada, sí que devia haver-hi una comunitat d’uns cinquanta membres, probablement dedicats al comerç i al préstec.
— El nucli de jueus terrassencs depenia de la col·lecta de Barcelona (les col·lectes eren la divisió territorial destinada a cobrar els impostos, i com que els jueus en pagaven molts, d’impostos, els reis —sobretot Jaume I— els van protegir tant com van poder).
—L’Atles recull era que a Terrassa l’any 1310 hi ha documentat Samuel Enoc, metge jueu contractat per l’erari públic per tal de vetllar per la salut de la població.
— Una dada relativament rellevant és que la comunitat jueva de Terrassa va sobreviure als avalots de 1391 —que van liquidar bona part de la presència jueva a Catalunya—. Ara bé, si se sap és perquè l’any 1441 Na Molins és interrogada perquè l’acusen d’amagar la rodella que la marcava com a jueva.
Terrassa és una de les poblacions on actualment hi ha presència de jueus
— Terrassa és una de les poblacions on actualment hi ha presència de jueus, tot i que en un nombre tan reduït que no es pot parlar pròpiament de comunitat.
-Val a dir que als segles XIII i XIV (els d’esplendor dels jueus a Catalunya) Terrassa no era una gran ciutat ni tenia una gran comunitat de jueus, però sí que tenia un nucli jueu (és dir, almenys deu individus, més que un grup local però menys que una aljama amb Consell propi) que disposava d’uns quants serveis comunitaris. Per exemple, l’Atles documenta l’existència d’un cementiri jueu a Terrassa, del qual tanmateix no se’n conserven restes.
-per diversos documents de compravenda sabem que entre 1356 i 1358 encara hi havia el “Camp jueu” a la masia de Santfeliu (ara hi ha el carrer a les Martines que té aquest nom)
