L’Idescat presenta l’índex socioeconòmic territorial (IST), una estadística nova que aporta novetats importants en el coneixement de la realitat territorial. S’ofereix un índex sintètic per petites àrees que resumeix en un únic valor diverses característiques socioeconòmiques de la població resident en un territori i quantifica les diferències dins de Catalunya, que són d’especial interès a nivell inframunicipal.
L’índex socioeconòmic territorial resumeix informació de 6 indicadors: població ocupada, treballadors de baixa qualificació, població amb estudis baixos, població jove sense estudis postobligatoris, estrangers de països de renda baixa o mitjana, i renda mitjana per persona.
Els resultats de l’IST es proporcionen per agrupacions censals, una divisió de Catalunya en 853 unitats territorials de similar grandària poblacional (unes 9.000 persones de mitjana). Cada agrupació censal té entre 5.000 i 20.000 habitants i està constituïda per un conjunt de seccions censals territorialment contigües i amb semblança socioeconòmica.
El valor mitjà del conjunt de Catalunya és 100; per tant, quan un valor de l’IST és inferior a 100 equival a un nivell socioeconòmic inferior a la mitjana catalana, i com més baix sigui el valor de l’IST més baix és el nivell socioeconòmic del territori que representa. Per a l’anàlisi de resultats s’han definit 6 categories de nivell socioeconòmic segons el valor de l’IST: molt baix (menor de 75), baix (de 75 a 90), mitjà baix (de 90 a 100), mitjà alt (de 100 a 110), alt (de 110 a 125) i molt alt (major de 125).
Hi ha forts contrastos socioeconòmics a l’interior dels municipis de més de 50.000 habitants
La disponibilitat de dades inframunicipals permet quantificar el nivell socioeconòmic dels barris i aportar informació sobre la segregació territorial. En els 23 municipis de més de 50.000 habitants viuen 4 milions de persones, que sumen més de la meitat de la població de Catalunya i que s’han distribuït en un total de 475 agrupacions censals.
Barcelona és el municipi amb contrastos més grans entre agrupacions censals. L’any 2018, el nivell socioeconòmic més baix es troba a Barcelona 3 (la Riereta) (IST 64,9) i el més alt a Barcelona 78 (les Tres Torres) (IST 138,6). El segueix Badalona, amb contrast entre Badalona 9 (Sant Roc Oest – sector Plaça de Camarón de la Isla) (IST 51,8) i Badalona 1 (Centre) (IST 123,1). En tercer lloc Girona, amb diferències entre Girona 2 (la Font de la Pólvora – Vila-roja) (IST 57,4) i Girona 7 (Montjuïc) (IST 126,1).
Sabadell, Terrassa i Mataró són altres municipis amb importants contrastos socioeconòmics al seu interior. Els valors extrems es localitzen, respectivament, a les agrupacions censals de Sabadell 7 (Can Puiggener) (IST 63,7) i Sabadell 3 (Centre, Museu d’Art-Imperial) (IST 125,8); Terrassa 6 (Ca n’Anglada) (IST 64,3) i Terrassa 3 (Centre – Estació del Nord) (IST 122,5); i Mataró 7 (Rocafonda) (IST 63,9) i Mataró 2 (Eixample – districte censal 1) (IST 118,4).
