!--akiadsense-->
La Junta de Portaveus ha acordat donar suport al Manifest de la Plataforma per la Llengua “Som 10 milions, som una llengua”.
ACORD DE JUNTA DE PORTAVEUS EN DEFENSA DE LA UNITAT DE LA LLENGUA CATALANA
Amb el solstici d’estiu arriba la nit de Sant Joan, una festa d’orígens pagans que se celebra de diverses maneres arreu dels territoris: de Catalunya, del País Valencià, de les Illes Balears, de la Catalunya del Nord, de la Franja de Ponent, de l’Alguer i d’Andorra. Una manifestació cultural i identitària símbol de germanor entre els territoris de parla catalana. Una data simbòlica per reflexionar sobre l’estat de salut de la llengua catalana.
L’InformeCAT 2020 fet públic per la Plataforma per la Llengua mostra dades preocupants per al futur del català: – Entre el 2017 i el 2019 ha crescut 15 punts el nombre de pàgines web oficials de l’estat espanyol que diferencien entre català i valencià.
– Entre el 2013 i el 2019 el govern espanyol ha invertit 385 milions d’euros a la cinematografia en castellà però cap ni un a les produccions en català.
– Entre el 2015 i el 2019 la Plataforma per la Llengua ha atès 33 casos de discriminació lingüística.
– La publicació de llibres en català s’ha reduït un 15% en un any.
– L’ús del català en els documents notarials el 2018 és del 9,4%, la segona xifra més baixa dels darrers anys. Amb tot, també hi ha dades esperançadores:
– El català és la 10a llengua de la Unió Europea en nombre de tuits i la 9a en nombre d’usuaris a Twitter.
– El 66,7% dels consumidors de Catalunya volen l’etiquetatge en català. Davant dels constants atacs a la unitat lingüística de la llengua catalana, Plataforma per la Llengua va iniciar la campanya “Som 10 milions, som una llengua” convidant a tothom a signar el manifest adjunt.
MANIFEST DE LA PLATAFORMA PER LA LLENGUA
Així com passa en la immensa majoria de llengües del món, el català gaudeix d’una diversitat de parlars diferents que l’enriqueix i el fa encara més fort. Aquesta diversitat dialectal, però, no hauria de servir en cap cas de pretext per qüestionar la unitat de la llengua catalana. De fet, el català és, lingüísticament, una de les llengües més unitàries del seu entorn, especialment si es compara amb altres com ara l’alemany, l’italià, el portuguès o el mateix castellà. Aquesta unitat lingüística no s’hauria de veure qüestionada per l’existència d’altres denominacions territorials, tradicionals o populars, com ara alguerés, valencià, mallorquí, menorquí, eivissenc, andorrà, formenter o fragatí. En tots els casos, aquestes denominacions alternatives es refereixen a la mateixa llengua, avui parlada per més de deu milions de ciutadans europeus. De fet, l’existència d’aquestes denominacions alternatives fa evident que el català és la llengua pròpia de tots aquests territoris: de Catalunya, del País Valencià, de les Illes Balears, de la Catalunya del Nord, de la Franja de Ponent, de l’Alguer i d’Andorra. En les darreres dècades hem assistit a diversos intents de divisió de la nostra llengua per part de diversos sectors del conjunt dels territoris del nostre domini lingüístic. En alguns casos, fins i tot, el foment de la fragmentació lingüística s’ha dut a terme directament des d’algunes instàncies i institucions públiques, fet especialment greu, atès que no només constitueix un atac frontal envers un patrimoni lingüístic que hauria de ser orgullosament compartit pels estats i regions d’Andorra, Espanya, França i Itàlia, sinó, també, un menysteniment absolut del rigor científic i acadèmic dels experts en la matèria filològica.
Alguns dels efectes de la fragmentació lingüística són:
– Ens empetiteix: Estat espanyol considera que la llengua pròpia del País Valencià no és la mateixa que la de Catalunya o la de les Illes Balears.
– Ens surt cara. Que el Govern espanyol ofereixi les opcions lingüístiques de català i valencià separadament als portals web d’organismes oficials suposa costos addicionals per al ciutadà, tant econòmics com d’oportunitats. En paral·lel, el fet de no assumir la unitat lingüística en les polítiques públiques genera disfuncions com ara que els continguts audiovisuals doblats en català pels governs i televisions públiques dels diversos territoris no puguin compartir-se recíprocament, sinó que calgui, fins i tot, en alguns casos, doblar dues o tres vegades en diferents versions dialectals els mateixos continguts, la qual cosa és especialment perjudicial en un sector clau per al foment de l’ús social del català entre les generacions més joves com és l’audiovisual.
-Ens empobreix culturalment ja que dificulta la coordinació en les polítiques culturals dels diversos governs dels territoris de llengua catalana.
