Terrassa s’estalviaria 4 morts si es reduís el soroll. El trànsit exposa més del 60% de la població de les principals ciutats catalanes a nivells de soroll perjudicials. Així hi afirma un estudi de l’institut ISGlobal sosté que l’excés de soroll originat pel trànsit de vehicles causa morts prematures. La investigació aporta dades de 749 ciutats europees i estima que a Terrassa es podrien evitar 4 decessos provocats per cardiopaties coronàries o isquèmiques si el bullici a què part de la població està sotmesa per la circulació es reduís per sota dels 53 decibels, el nivell aconsellat per l’Organització Mundial de la Salut (OMS). El percentatge de població molt molesta és del 12,70 per cent.
Normativa europea
“La directiva europea sobre soroll ambiental va establir l’obligatorietat de realitzar mapes estratègics, però no va fixar una metodologia o unes directrius, per la qual cosa els resultats han estat dispars”, aclareix Mark Nieuwenhuijsen, cap del programa de Contaminació atmosfèrica i entorn construït de ISGlobal i autor sènior de l’estudi.
A causa de l’heterogeneïtat de les dades disponibles sobre el soroll del trànsit rodat i a la falta de qualitat dels mapes de soroll de moltes ciutats europees, els autors de l’estudi consideren que els resultats de les diferents ciutats no són comparables entre sí. A Terrassa, la qualitat de les dades es considera baixa. De fet, hi ha diferències rellevants entre algunes de les principals capitals europees. Per exemple, mentre que a Barcelona s’estima que la població exposada a nivells perjudicials és el 85,2%, a París és el 66,9%, a Roma un 60,5% o a Brussel·les un 30,3%. A Madrid, segons les dades, hi està exposada el 43,8%. Quant a les ciutats catalanes, Sabadell i Terrassa se situen entorn el 78%, a Badalona el 72,4% o a l’Hospitalet el 75,4%, per citar alguns exemples. A Lleida i Tarragona el percentatge de població exposada a nivells perjudicials de soroll baixa a 65,9 i 77,2%, respectivament. L’estudi sobre l’impacte del soroll generat pel trànsit rodat s’emmarca dins del projecte ‘Càrrega de mortalitat a Europa’, que ha publicat prèviament rànquings de mortalitat atribuïble a contaminació atmosfèrica i a espais verds, respectivament, en ciutats europees.
