Terrassa en Comú ha presentat una proposta de resolució per al Ple Municipal del mes d’octubre per a diagnosticar les necessitats i els recursos/serveis necessaris per a la gent gran de Terrassa i millorar la seva atenció.
El dia 1 s’ha celebrat el Dia Internacional de la Gent Gran, així ho va designar l’Assemblea General de les Nacions Unides, el 14 de desembre de 1990. La perspectiva pels anys vinents són d’un important increment de les persones de més de 65 anys i especialment un sobre envelliment amb un increment de les de més de 75 anys, totes elles amb unes necessitats, en molts casos, específiques.
“La garantia d’una vida digna per a les persones grans pateix serioses amenaces en forma de retallades de drets i serveis essencials, com ara les pensions baixes i les seves congelacions, la instauració de copagaments sanitaris i la infra dotació de recursos per a programes de serveis socials, especialment les places de residència per a aquelles persones amb graus II i, sobretot, III, de dependència i de salut, entre d’altres. Però tot i això, veiem com la nostra gent gran es manté activa i lluita pels seus drets protagonitzant mobilitzacions massives per reclamar al govern unes pensions dignes, autoorganitzats moviments socials com la Marea Pensionista o els iaioflautes, principalment. Aquestes mobilitzacions han suposat una alenada d’aire fresc i una lliçó de dignitat, aconseguint una repercussió i uns resultats molt importants, com que estigui a punt d’acordar-se que les pensions estiguis lligades a l’IPC i les pensionistes no perdin poder adquisitiu”.
A Terrassa tenim un it índex d’envelliment, el 16,25% (dades del 2016), amb més de 35.000 persones majors de 65 anys. Aquestes presenten una taxa de sobre envelliment de majors de 75 anys del 51,5% i del 15% de majors de 85. Cal afegir que el 70% d’aquestes persones viuen en habitatges amb problemes d’accessibilitat. Les projeccions demogràfiques preveuen un creixement progressiu d’aquest percentatge, a un ritme aproximat d’una dècima percentual cada any. Aquesta tendència farà que l’augment es concentri en la franja de població de 75 a 79 anys i, finalment, que el 2030 el 8,3% (aproximadament) de la població tingui 80 anys i més. “Per tant, tot fa preveure que els serveis necessaris per a aquestes persones experimentaran un creixement de la seva demanda, i és per aquest motiu que l’Ajuntament de Terrassa ha de prendre mesures urgents i planificades per entomar el repte de l’envelliment. La diagnosi sobre les residències i la previsió de les places és un pas més en aquesta estratègia àmplia”.
“Podríem dir, que l’Ajuntament de Terrassa no disposa de dades actualitzades i reals de quina és la situació de la gent gran que necessita una plaça de residència i estan en llista d’espera i per tant, a casa, imaginem que amb el suport d’algun recurs (Teleassistència, Servei d’Ajut a Domicili, Cuidador familiar amb prestació de la llei de la Dependència, Centre de Dia). Tot i això sí que tenim dades oficioses que parlen d’un dèficit de places residencials per a gent gran d’entre 900 i 1.000 places. Sense un bon diagnòstic de la situació, sense la disposició de dades és molt complicat planificar les polítiques per a atendre a totes aquestes persones de la nostra ciutat”.
“Aquesta situació descrita en les dades exposades ens fa demanar, entre els acords de la proposta, que l’Ajuntament de Terrassa elabori un informe detallat sobre la situació de dèficit de places residencials públiques destinades a la gent gran que hi ha a la ciutat de Terrassa,amb l’objectiu de fer una radiografia acurada de la situació existent per poder afrontar l’envelliment actual i futur de la ciutat, a banda de clarificar competències entre administracions i incrementar la col·laboració, per tal d’abordar la manca de recursos i millorar la qualitat del servei. Així mateix demanem a la Generalitat la constitució d’una taula bilateral entre ambdues administracions per poder treballar amb antelació l’envelliment progressiu de la societat, un pla de xoc immediat per fer enfront de les actuals llistes d’espera i manca de places, per l’actualització dels equipaments pendents i per posar en marxa més aviat possible el màxim nombre de places públiques. Així com demanar a la Generalitat que posi en marxa les activitats gratuïtes adreçades a la gent gran. Pel que fa a la posada en marxa del programa Sempre Acompanyats, demanem que al districte 1 es faci en un termini màxim de 4 mesos, implementant-lo a la resta de districtes al llarg de l’any 2019.”
