Genuïnament terrassenca. No pregunteu en altres indrets de Catalunya què és una taifa, perquè no us en sabran dir el què o us remetran a una paraula d’origen àrab o als regnes independents del califat a l’edat mitjana hispànica.
La taifa de Terrassa és una carmanyola, la capsa de llauna, alumini o ara també plàstic per portar-hi el menjar dels àpats fets a fora de casa.
La paraula va fer fortuna entre els obrers de les fàbriques locals, especialment les tèxtils.
Ens diu Joaquim Verdaguer: Taifa: a la indústria terrassenca, principalment la tèxtil, els obrers anomenaven taifa a les carmanyoles, és a dir, aquelles capses de llauna o alumini per portar-hi la vianda per als àpats fets fora de casa. El que sorprèn és perquè aquesta paraula, derivada aparentment de la ţāifa àrab, ha passat a designar la fiambrera d’un plat. En àrab la paraula designa des d’una congregació de persones a una secta, fins i tot una tipologia de regnes independents del califat a l’edat mitjana hispànica. Potser cal anar a buscar l’origen en una analogia amb aquella mena d’olla plana que va descriure el filòleg català Pere Labèrnia Esteller al seu diccionari de 1839.
