De jove quan vaig conèixer al Suri ja em va sorprendre la seva capacitat sincera de col·laborar amb les persones tan en els seves iniciatives artístiques , culturals o socials.
Un home actiu, no coneixia la passivitat, excels en la definició dels diferents trajectes que porten a l’escomesa final. Sempre tothom pensava en el Suri, ell sempre pensava en la resta.
Incansable com a pedagog, tan professionalment com altruista. Mestre de molt mestres i mestre de vida. Una persona d’acció socio-cultural molt transversal, desde la direcció de l’Escola Municipal d’Art, passant pel casal de l’amistat Catalano-Cubana, les associacions de veïns, tallers de pintura, el seu estimat Grid (Grup de recerca i divulgació de l’art), el Carnestoltes que ell i la Rosa Mora van recuperar en democràcia i en aquest cas sota la seva absoluta responsabilitat personal davant les autoritats de l’època, la primera Festa Majoe en mans de les ciutadans i els seves entitats, etc, etc…
A la nostra ciutat no quedarà solament la seva prolífica obra plàstica tan a estaments públics o privats, els seus quadres penjats a parets publiques o intimes sempre ens transmetran al veure’ls un missatge afegit: la seva bonhomia i el seu trajecte vital per Terrassa.
En moltes iniciatives sovint els seus promotors pensaven en el Suri, sabien que si podia els ajudaria i que sinó podia els faria ajudar. No tenia mai un no per a ningú.
Ell i la Dolors eren la resposta afirmativa.
El primer que veies en ell era el seu sincer somriure, quan es feia un sopar o dinar que no organitzés ell, sempre tothom estava atent perquè els seus àpats fossin fidels a la seva gran convicció vegetariana, ara potser vegana.
Podríem estar hores i dies parlant d’ell, de vivències, de com viatjava amb el seu Dyane 6 i la seva família arreu del mon, de la seva presencia constant a multitud d’actes culturals de la ciutat, de les seves col·laboracions infinites, dels seus cordons-corbata…
Soriguera sempre serà una referencia imprescindible quan es parli de Terrassa i la seva gent, estic convençut que la seva obra prendrà a partir d’ara una dimensió diferent i que d’alguna manera es construirà un relat afegit que enriquirà la nostra història, la força del seu record ho farà possible.
Quan et donava la mà hi notaves el pinzell. Ell ha pintat molt a la vida social i cultural de la ciutat i ho ha fet sense paleta, pinzells o colors, amb la seva entrega i bonhomia no calien els estris, només calia ser EL SURI. Gràcies per tot.
Ha mort “El Suri”, una institució en el món cultural de Terrassa“
Santi Rius ha aprofitat per fer el seu petit homenatge a la figura recordant una petita entrevista que li va fer.
El fotoperiodista Cristóbal Castro ha volgut dir adéu al Suri amb un recopilatori de fotografies simpàtiques i curioses de l’artista.
Domènec Ferran: “Un trosset compartit de l’art del Suri”
Salvador Pérez: “Estimat record per ciutadà Suri”
Les piulades de condol per la mort del Suri
La capella ardent del Suri
Iván Martos: “Gràcies Suri”
Amadeu Aguado: “L’home que no tenia un no”
