!--akiadsense-->
El Tribunal Suprem ha establert aquest dijous en una sentència que qualsevol contacte de tipus sexual no consentit constitueix un delicte d’abús sexual i no de coaccions. L’abús està castigat amb entre sis mesos i a dos anys de presó, mentre que el delicte lleu de coaccions preveu penes de presó de tres mesos a dos anys. El tribunal ha fixat aquest criteri en una sentència en la qual ha desestimat el recurs d’una dona contra l’absolució d’un home acusat, precisament, d’abús sexual. En aquest cas concret, no s’ha aplicat la nova doctrina perquè els fets provats de la sentència recorreguda “no expressen amb claredat suficient les dades fàctiques necessàries per concloure l’existència d’un delicte d’abús sexual”.
Els fets van passar en un bar de Villanueva (Còrdova), l’agost de 2015, quan l’acusat va fregar “momentàniament” el pit i la cintura de la dona, quan estava agafant les claus del lavabo de senyores, després d’haver-la seguit fins allà i d’intentar entrar dins amb ella. No obstant això, els magistrats han aprofitat aquest cas per explicar que si l’objectiu sexual queda provat, no es pot qualificar de coaccions, ja que suposa “un atac a la llibertat sexual” de la víctima, encara que després la pena sigui més o menys greu en funció de la gravetat dels fets.
Així, el tribunal ha recordat que el tipus penal de l’abús sexual exigeix com a requisits un contacte corporal, tocament impúdic, o qualsevol altra exteriorització amb significació sexual. Aquest contacte corporal, expliquen els magistrats, pot ser executat directament pel subjecte actiu sobre el cos del subjecte passiu o viceversa.
D’altra banda, afegeixen, requereix també un element subjectiu: el propòsit d’obtenir una satisfacció sexual a costa d’un altre. Per a la Sala, si concorren els requisits d’aquest delicte d’abús sexual, “el fet, encara que fos momentani”, constituiria un delicte d’abús sexual, tipificat a l’article 181 del Codi Penal, i no en el delicte lleu de coaccions, castigat a l’article 172.3 “. Segons la resolució, els fets provats en la sentència feta pública aquest dijous són “insuficients” per a fonamentar una condemna per aquest delicte, ja que no recullen ni la naturalesa sexual del comportament de l’home ni el requisit subjectiu o tendencial que exigeix el delicte d’abús sexual.
