Durant aquests últims tres mesos hem vist imatges inèdites, hem vist a la natura obrint-se pas i recuperant espais que feia molt temps que havia abandonat. La Covid19 ha permès a la humanitat veure un fragment de món sense humans, mentre passàvem el confinament des de casa. Però l’emergència climàtica, malgrat la pausa, no s’atura. El coneixement científic que ara tenim sobre aquest canvi global demostra que, si no adoptem mesures dràstiques i urgents per eliminar les emissions de carboni, les conseqüències seran dramàtiques i afectaran a tota la humanitat. El ritme i la localització tant dels fenòmens catastròfics com dels canvis progressius en el medi, fan que la ciutadania no els percebi d’igual forma que la Covid19. No hi ha una constatació immediata i personal de la relació causa – efecte. Però l’evidència científica del canvi climàtic i les seves conseqüències és tan real i vàlida com la que ens ha portat a confinar-nos. La humanitat en el seu conjunt ha d’afrontar aquesta emergència climàtica de la mateixa manera que afronta aquesta crisi sanitària, econòmica i social: adoptant decisions polítiques i actuant amb responsabilitat i solidaritat. L’emergència climàtica té solució i està a les nostres mans assegurar el benestar i el futur comú.
No es tracta d’aturar l’activitat econòmica i social, sinó tot el contrari, però cal fer-ho d’una altra manera. No hi ha marxa enrere. Les mesures de restricció de la mobilitat de la Covid19 als entorns urbans ens han demostrat una cosa que ja sabíem: que sense cotxes no hi ha soroll ni contaminació de l’aire. La paralització de part de l’activitat econòmica ha comportat una certa reducció dels consums d’energia i recursos, més aviat moderada: les activitats de lleure i oci s’han substituït per altres recursos virtuals o s’han abandonat, i el consum de productes no essencials s’ha canalitzat a través de la compra per internet i el transport de mercaderies. Les empreses que han pogut han implantat el sistema del teletreball, reduint així despeses i consum de recursos i energia; un increment general de l’ús de tecnologies digitals que, a partir d’ara, es pot consolidar. D’altra banda, la davallada d’emissions de gasos que produeixen l’efecte hivernacle és, ara, d’un 27% de mitjana a Europa i es calcula que serà d’entre el 5 i 7% durant tot el 2020. D’acord amb el darrer l’informe de l’IPPC, des d’ara i fins a l’any 2030, les emissions s’haurien de reduir un 7,6% de mitjana per contenir, així, l’increment de la temperatura de la Terra cap als 1,5 ºC. La Covid-19 ha posat de manifest la magnitud de la transformació energètica que cal fer.
L’emergència climàtica no se soluciona confinant-nos tots a casa, perquè no es tracta d’una crisi acotada en el temps. Només cal, i dic només perquè és una tasca ingent, fer les coses d’una manera diferent, i això requereix, com amb la Covid19, decisions polítiques valentes, de gran magnitud i de molta responsabilitat. Decisions que resolguin els conflictes d’interessos que, ara per ara, han bloquejat els canvis que es podien haver fet en aquests darrers anys. El retorn a la normalitat post Covid19 no ens pot portar al lloc d’on venim. La reactivació ha d’estar basada en l’economia del coneixement, l’economia en xarxa, l’economia circular i l’economia de proximitat. Una economia més cooperativa i inclusiva, una economia baixa en carboni, eficient, flexible, adaptada a l’emergència climàtica i a futures crisis que vindran. Entre totes i tots, hem d’assolir nous hàbits socials i de consum, i també una mobilitat diferent. Aquests canvis orientats a superar l’emergència climàtica i protegir la salut de tots nosaltres, i el futur dels nostres fills i filles, requereixen polítiques encaminades a reduir la contaminació de l’aire, minimitzar els residus, fomentar l’estalvi d’aigua i energia, produir energia verda, protegir els ecosistemes i la biodiversitat, restringir el vehicle contaminant i apostar decididament per una mobilitat saludable.
El desenvolupament sostenible és l’única via que ens permetrà afrontar el futur amb esperança, i que ens donarà la resiliència necessària per adaptar-nos i superar els canvis que hi haurà al món. La bona notícia és que la solució està a les nostres mans i, ara més que mai, ens cal la Revolució Verda que vam iniciar en aquest mandat. El 5 de juny, se celebra el Dia Mundial del Medi Ambient, un dia instituït per Nacions Unides per alertar sobre la destrucció del nostre hàbitat i informar de la necessitat de preservar-lo per les generacions futures. A Terrassa volem fer nostra aquesta crida per demanar a les terrassenques i els terrassencs la responsabilitat i la solidaritat que aquest repte requereix, necessària per complementar les mesures que el Govern municipal vol reforçar en l’àmbit del medi ambient, l’energia renovable i la mobilitat sostenible. La Covid19 no ens atura. Innovem, promovem el canvi, fem la Revolució Verda perquè, com hem dit: La solució està a les nostres mans.
Carles Caballero Regidor d’Arquitectura i Urbanisme, Medi Ambient i Sostenibilitat i Energía
