Ja fos com a regidor a Terrassa, com a diputat al Parlament o com a conseller de la Generalitat, Josep Rull s’ha fet acompanyar sempre en cada despatx que ha ocupat per dos símbols que, de tant fer-se’ls imprescindibles, resulten definitoris de la identitat d’un dels membres del Govern que van ser empresonats pel referèndum de l’1-O. “Un és el coet de Tintín. Per a mi, és la metàfora de ‘ho van aconseguir perquè no sabien que era impossible’ i, per tant, de l’ideal de guanyar la Lluna com a element d’inspiració. I, l’altre, és l’estelada, per recordar-me sempre per què estic fent política”, precisa el dirigent de Junts en conversa amb MónTerrassa.
Coherent amb les devocions i els ideals, tots dos emblemes van seguir a l’exconseller en el seu periple per set calabossos de diferents presons, que va anar farcint amb postals, pòsters, llibres, revistes i, fins i tot, una diminuta rèplica en plàstic de la nau lunar de l’heroi de còmic belga que amics i desconeguts li van fer arribar durant gairebé quatre anys de reclusió. “Tenia fins i tot un punt excessiu. Me n’enviaven per un tub! La gent va ser d’una amabilitat extrema i era la cel·la d’un autèntic fan de Tintín”, admet Rull, protagonista aquest dissabte d’un fet inèdit que el consagra com a notori tintinaire i, alhora, com un precursor entre els condemnats pel Procés indultats ara fa mig any.
Ve al cas perquè el titular de Territori en l’executiu de Carles Puigdemont es convertirà aquesta tarda en el primer dels nou expresos polítics independentistes en ser rebut en la legació d’un país a Barcelona. No serà, però, en l’oficina diplomàtica de cap dels estats que apareixen als mapes. “En el plet català, la seva aproximació és d’una prudència extrema”, constata Rull, a qui sí que li concedeixen audiència al consulat a Catalunya d’una nació irreal, però evocadora per a qualsevol apassionat de Tintín: Sildàvia, el minúscul reialme suposadament enclavat en un paratge muntanyós de l’Europa oriental, on el reporter viatja més d’un cop en les seves aventures i que, fins i tot, salva de les pretensions invasores del seu veí totalitari, Bordúria.
El regne és un dels diversos destins que Hergé va inventar-se per al seu personatge, però sota el símbol nacional que li va conferir, el pelicà negre, s’ha forjat un cos d’apariència diplomàtica, encapçalada per una cancelleria i integrat per una quarantena d’emissaris, sobretot a Bèlgica i França. En realitat, són aficionats entusiastes de la popular historieta, com Enric Reverté, que ostenta el títol de cònsul de Sildàvia a Barcelona.
Acte anhelat
“Porto quatre anys anhelant aquest acte, des que van ficar tots ells a la presó. Desitjava veure’ls lliures un dia i a casa meva. A més, qui ve en aquest cas és un tintinaire”, subratlla Reverté, autor d’un encisador exercici d’idolatria: emet passaports, DNI i llibres de família sildaus des d’un establiment de productes de Tintín, Cantonet. A l’entrada, llueix una placa que l’acredita com a seu sildava a la capital catalana, com si tractés de rebatre els incrèduls amb el poder suggestiu de la ficció. És just allà on preparen la recepció institucional a l’expres independentista.
“És un divertiment, però és tot un honor que ell vingui a un acte que, certament, és força definitiu per refermar el consulat”, pensa Reverté, encarregat de revestir la visita de Rull d’un cert cerimonial no exempt de bon humor. “El que volem és celebrar la seva llibertat i la de tots nosaltres, i posar en valor com d’important és, també quan es posa en joc per uns ideals, cosa que a ell l’honora”, pensa l’amfitrió.
Reverté puntualitza, però, que no pretén politizar Tintín en cap cas amb un homenatge que, a la força, serà reduït de públic, a causa de la sisena onada de la Covid. “He rebut tantes peticions per venir que, si ho haguéssim fet en un auditori, l’haguéssim omplert”, assegura el botiguer en funcions de diplomàtic.
Crítica política
Rull es pren l’ocasió amb la il·lusió de l’adepte al còmic. Tot i així, també li brinda una reflexió amb càrrega de profunditat política. “Resulta entranyable, però és de lamentar que hagi de ser en un món imaginari i d’una ficció bonica on es pugui donar aquest fet. Tant de bo hi hagués estats en el sentit més prosaic del terme que facin passos endavant en defensa dels drets i les libertats fonamentals, que és el que se’ns ha vulnerat”, sosté l’exconseller, pendent del recurs que va interposar al tribunal d’Estrasburg contra l’Estat espanyol. “Si ens acaba donant la raó, desitjaria que el que Sildàvia fa ara simbòlicament ho fessin consulats de països del món representat a Nacions Unides”, rebla.
L’audiència consular a l’excoseller també servirà perquè un eminent tintinòleg, Joan Manuel Soldevilla, desgrani els episodis en què Tintín també s’ha vist entre reixes. Rull respon àgil quan se li pregunta si troba punts en comú entre les vicissituds de l’ídol i la seva vivència com a condemnat per la convocatòria del referèndum d’independència de 2017.
“Hi ha un paral·lelisme molt evident i és que tant Tintín com nosaltres hem estat empresonats injustament. Tintín mai no és empresonat per un fet delictiu concret, sempre ho és per una arbitrarietat”, observa el dirigent, que es preua de dur un document a la butxaca que l’identifica com a súbdit d’un regne. El de Sildàvia, és clar. “Representa en bona mesura la puresa davant de l’amenaça permanent de Bordúria, del petit que resisteix davant de les constants agressions del gran que, simplement, el vol fer desaparèixer emprant qualsevol pretext”, deixa anar.
Sent a la presó, Rull va rebre còpia d’un passaport que li concedeix la nacionalitat sildava, no reconeguda enlloc i potser per això fascinant. Una carta de resposta escrita per l’exconseller des de la presó penja a una de les parets de l’oficina sildava. Entre la multitud d’accessoris de Tintín que acumulava al calabós, Rull evoca una que va acabar situant en un lloc preferent mentre purgava la pena. “Me’l va enviar un tintinaire de Sabadell. Era un cartell amb set o vuit imatges de Tintín tancat a la presó, amb un lema a sota que deia ‘Ell se’n va sortir. Vosaltres, també’”, recorda.
