Terrassa presenta les noves accions per fomentar un envelliment saludable. Aquesta setmana, la regidora de Gent Gran, Ruth Hibernón, s’ha reunit amb el director general de la Gent Gran del Departament de Drets Socials i Inclusió de la Generalitat, Pedro M. Cano, per presentar-li l’estratègia integral de l’envelliment que durà a terme en els pròxims anys l’Ajuntament de Terrassa. En la reunió, també va estar present la secretària de Cicles de Vida i Ciutadania del Departament de Drets Socials i Inclusió de la Generalitat, Teresa Llorens.
Aquest Pla, que va ser aprovat el 2022 i que ara inicia una segona fase, estableix les línies d’actuació per a la política municipal orientades a millorar el benestar de les persones grans i promoure una ciutat inclusiva per tots els segments d’edat. “Volem una Terrassa que sigui casa per a totes les generacions, on cadascú trobi el seu lloc i la seva veu. Aquesta és la ciutat del futur que estem construint col·lectivament”, ha destacat l’edil terrassenca, que ha explicat als representants del Govern català quines accions s’ha desenvolupat aquests darrers anys i quines necessitats o reptes tenim per endavant.
Residències, espais comunitaris o habitatges
El Pla Local 2030 va dirigit a més de 50.000 persones majors de 60 anys que viuen a la nostra ciutat. S’estructura en quatre grans línies estratègiques: el reconeixement del valor social de les persones grans, la cura de les vulnerabilitats, la creació d’entorns propicis per a un envelliment actiu, i la sensibilització contra l’edatisme. En aquesta segona fase, que s’allargarà fins al 2027, es plantegen actuacions municipals adaptades a la població gran, “garantint un envelliment saludable, una vida plena i la defensa dels drets de les persones grans”.
Des de l’Ajuntament han destacat la importància de mantenir oberta una col·laboració amb la Generalitat de Catalunya per poder tirar endavant projectes clau de ciutat. Per exemple, dins d’aquest Pla es té present la construcció i gestió de la nova residència pública de Sant Pere Nord, o les reformes a la residència Mossèn Homs. També s’han recuperat espais relacionals dels Bars-restaurants dels Casals Cívics i Comunitaris -el darrer ha estat ara fa pocs dies a Sant Llorenç- i en l’elaboració del Pacte Nacional per una Vida Plena.
Això és tot el que s’està fent, però Hibernón també va recordar al responsable de Drets Socials allò que caldria fer per seguir millorant l’atenció de les persones grans a Terrassa. En aquest sentit, la regidora va demanar la creació d’un Observatori de la Longevitat, el desenvolupament d’habitatges amb suport per a persones grans, i la creació d’un nou model d’atenció integrada social i sanitària centrat en la persona.
