Iris Pérez-Bonaventura treballa com a psicòloga clínica a l’Hospital Universitari Parc Tauli. Professora Associada a la Universitat Autònoma de Barcelona i a la Universitat Internacional de Catalunya, és doctora en Psicologia Infantil amb Menció Internacional. La terrassenca es va especialitzar en la salut mental infanto-juvenil a la Universitat de Yale (Predoc), a la Universitat de Minnesota (Postdoc) i ha ampliat coneixements a la Universitat de Harvard. Actualment és membre de l’Associació Americana de Psicologia.
Ara, ha publicat el llibre, Ansiedad. A mi también me passa, perquè explica que fa més de 10 anys que treballa “dia a dia amb joves i adolescents i mai abans havia vist el nivell d’angoixa i patiment que hi ha ara. Els hospitals es troben completament col·lapsats amb adolescents i joves que pateixen atacs de pànic, estrès i autolesions cada cop més greus. Les famílies ho estan passant molt malament”. Món Terrassa ha parlat amb ella sobre el llibre i sobre què podem fer per cuidar la salut mental dels nostres infants.
Per què va decidir publicar Ansiedad. A mi también me pasa? Quin en va ser el detonant?
Aquest llibre el vaig escriure en un moment en el que veia que cada cop hi havien més joves amb crisis d’ansietat, rumiacions negatives, preocupacions, inseguretats, pors i, fins i tot, autolesions per ansietat. Els pares em demanaven a consulta un llibre amb eines i estratègies efectives per tal d’ajudar als seus fills adolescents a superar les situacions estressants que es troben en el dia a dia.
Satisfeta amb el resultat?
Les opinions dels nois i noies que s’han llegit el llibre son molt positives i la dels pares també. De fet cada cop son més els pares que em comenten que s’han llegit el llibre per tal d’entendre millor el seu fill/a.
Perquè creu que és necessari parlar sobre l’ansietat? I quines en són les principals causes?
L’ansietat és molt prevalent avui en dia. És, sens dubte, el problema de salut mental més freqüent i es calcula que 1 de cada 3 joves té o tindrà un trastorn d’ansietat. El trastorn d’ansietat és multifactorial i depèn de molts factors diferents, té una important càrrega genètica, però també influeix el temperament del menor, els esdeveniments vitals estressants que visqui i l’estil parental, entre d’altres.
“En l’adolescència, l’ansietat és sobretot social”
L’ansietat té característiques o manifestacions diferents en adolescents que en adults?
Sí. Hi ha característiques semblants: tant joves com adults deixen de fer coses per por, li donen masses voltes al què diran, es senten insegurs,… Però en l’adolescència l’ansietat és sobretot social, respecte al què diran els companys.
La pandèmia no ha ajudat especialment en el desenvolupament de l’ansietat. És cert? Han patit més els joves i infants del que ens pensem?
La pandèmia del COVID-19 ha empitjorat encara més la salut mental dels adolescents. Les limitacions en la interacció social, les restriccions en les activitats d’oci, la tensió entre els convivents, les dificultats econòmiques, la incertesa del present i del futur i la por al contagi, a la malaltia i a la mort, ha fet que hi hagi un augment exponencial de l’ansietat en la població.
En un àmbit més general, quines son les principals malalties en salut mental que afecten més els infants i joves?
Les principals malalties que afecten a la salut mental dels infants són l’ansietat, la depressió, el trastorn per dèficit d’atenció i el trastorn de conducta.
La salut mental comença a sortir de l’armari, sobretot gràcies a les xarxes socials. Cada cop hi ha més esportistes o famosos que parlen de la seva situació personal. Creu que això és bo?
És molt bo que cada cop hi hagin més persones amb impacte social que parlin de com se senten, de quins son els seus pensaments i, de com, la salut mental, els pot ajudar a donar la seva millor versió o, per el contrari, bloquejar-los.
Parlant de xarxes socials… Es parla molt dels problemes derivats d’aquestes xarxes en el benestar emocional dels joves i infants. Podem convertir-les en un aliat més que en un enemic o resulta complicat?
Les xarxes socials, si s’utilitzen amb una finalitat social positiva i el temps d’ús està limitat poden ajudar en algunes situacions a alguns nois i noies.
“És bo que gent amb impacte social parli de la salut mental”
Algun consell per aquells pares que vulguin detectar indicis en el seu fill/a?
Alguns indicis serien: veuen que el seu fill o filla es posa molt nerviós molt sovint, tendeix a preocupar-se molt, deixa de fer coses per por o inseguretat, no està en el present perquè sempre està angoixant amb el futur i per tant deixa de disfrutar.
Parla de la major crisis de salut mental infanto-juvenil dels últims anys. Perquè creu que és degut?
Sí. Actualment hi ha un malestar emocional general entre els adolescents molt elevat. Per això és molt important ensenyar-li’s habilitats concretes que els ajudin, en el seu dia a dia, a gestionar les seves emocions.
Què podem fer individualment i com a societat per avançar en la prevenció, detecció i tractament d’aquestes malalties?
Assegurar l’atenció universal en la salut mental de tots els menors.
