MónTerrassa
Exigim sanitat pública i de qualitat! Les llistes d’espera maten!

Volem parlar en persona amb la nostre referent mèdica d’atenció primària en un termini màxim de 24 hores i no per telèfon al cap de dies.

Aquests, entre d’altres eren els clams de les persones i entitats que ens varen manifestar l’altre dia a Terrassa per la necessària millora de la sanitat pública… El sistema sanitari va de mal en pitjor? Potser si o potser estem en realitat en una crisi de creixement? De fet el sistema sanitari mai havia tingut la importància i la envergadura que te ara…

En realitat el sistema de vida en general sembla en crisi permanent, però en molts aspectes, potser mai s’havia viscut tant bé com ara, sobretot en el “nostre” món. Caldria intentar objectivar dades al respecte i valorar el benestar percebut de manera fefaent… Podríem parlar extensament sobre aquest tema, però ara ens referirem als aspectes concrets del sistema sanitari, al nostre sistema sanitari.

Des de fa temps, molt temps que es parla del col·lapse, de la insostenibilitat, de recursos insuficients a nivell econòmic i de personal… I mentrestant la situació, l’assistència es deteriora tant a nivell quantitatiu com qualitatiu, sobretot en determinades èpoques, com l’actual, després de “retallades” decretades en la darrera crisi econòmica i de l’estrès per la pandèmia per covid i pel creixent envelliment de la població, entre d’altres factors.

Sigui com sigui, a l’hora de cercar solucions a tot plegat se sol recorre a la demanda de més recursos econòmics per a mantenir el sistema i poca cosa més. Però el cert es que crec que aquest enfocament es millorable. Perquè? Doncs perquè el sistema fa aigües no només per mancances econòmiques si no en general. El sistema es obsolet, com no podria ser d’altra manera en uns temps que les coses canvien tant de presa i en canvi l’enfoc i funcionament de la sanitat es gairebé el mateix des de fa desenes d’anys, si no més.

Crec que com a mínim cal plantejar tres eixos en la intervenció global d’actualització del sistema:

  1. Redisseny, educació i més control de l’ús que fan les persones usuàries del sistema
  2. Redisseny, educació i més control de l’ús que fan els dispensadors de serveis (públics i privats) dels serveis sanitaris a càrrec dels pressupostos públics
  3. Redisseny del model sanitari en el seu conjunt donant un enfoc d’atenció no només centrat en l’enfoc exclusivament “mèdic” de l’atenció, tot incorporant noves opcions terapèutiques i, sobretot preventives. La sanitat s’ha d’enfocar com a cura de la salut, tant o més que com a cura de la malaltia

Tot plegat comporta una redefinició de responsabilitats i en definitiva posar a la persona usuària com a centre i protagonista del sistema i no com a un subjecte i “pacient” passiu del mateix.

Cal espavilar el sistema i que totes les persones que hi participin assumeixin responsabilitats: usuàries, professionals i gestors, cadascuna en funció de les seves característiques i obligacions.

S’ha d’acabar el mal ús i abús del sistema sanitari per part d’algunes de les persones usuàries, s’ha d’acabar la mala praxi d’algunes de les persones professionals en l’àmbit de l’atenció i de la gestió. En aquest últim cal incloure les persones de la política que tenen responsabilitat en el disseny, provisió, supervisió del funcionament del sistema.

Per molt que millorem algun dels aspectes, si no es milloren els altres, el sistema en el seu conjunt no millorarà i es pot arribar a convertir en un pou sense fons de despesa i així i tot de mala atenció dispensada.

No potser que hi hagi persones usuàries que no es responsabilitzin de la seva salut i deleguin aquesta responsabilitat en el sistema sanitari com si elles no en
formessin part.

No potser que l’atenció per part del personal sanitari es converteixi en un tràmit protocol·lari sense contingut tractamental i d’atenció personalitzada, reduint gairebé la intervenció a la realització de proves i la dispensació de medicació. No potser que el tractament de la salut es redueixi bàsicament a l’atenció mèdica, quan està demostrat que no menys de una tercera part de les demandes d’atenció rebudes en l’atenció primària tenen sobretot un contingut de tipus psicològic o en d’altres casos el problema es laboral, social… I en canvi gairebé tots els recursos de que disposa la primària son exclusivament mèdics i la resta si hi son, son gairebé testimonials. La resposta mèdica no es una bona resposta a aquests altre tipus de problemes, ans al contrari, desgasta als professionals que fan el que no els toca i moltes vegades perjudiquen i poden agreujar i fins i tot cronificar la situació problemàtica de les persones inadequadament així ateses i en general ajuden a sobrecarregar i desbordar el sistema d’atenció.

El tema econòmic no es menys important. Com es gasten els cales, tant en els serveis públics com els gestionats per privats? Es tant gran el sistema i son tants els calers que se hi dedicant que el control es gairebé inabordable, o al menys aquesta es la percepció. Si no es així, caldria desmentir-ho, però en qualsevol cas es percep manca de transparència. No potser que no consti amb factura la despesa del que es fa al sistema (proves, visites, estades hospitalàries…) a la persona usuària. Això va en detriment de la dita transparència, i abona la impressió ( si no realitat) que els dispensadors del servei cobren el que volen, i fomenta el malentès de les persones usuàries de que l’atenció i el seu cost es gratis i per tant també incita a l’abús.

En tot plegat, com s’ha vist es reparteixen responsabilitats i deures a moltes de les persones corresponsables i partícips del sistema. Però cal fer èmfasi en que tal i com està muntat tant el sistema sanitari, com el sistema en general que l’inclou, no es pas un sistema de baix a dalt, si no un sistema de dalt a baix, així doncs si bé totes les persones que participen del sistema tenen responsabilitats els que les tenen majors son els que tenen més poder i cobren sumes importants per a exercir-lo, se suposa correctament, tot i que no solen utilitzar el sistema (curiós si no contradictori). Així doncs, cals que ens espavilem totes les persones implicades, però les de com més a dalt estiguin de la “piràmide” suposo que més, no? O si més no, com a mínim, no menys que les altres, només faltaria!

Encàrrec doncs per a polítiques i altes gestores: poseu-vos les piles perquè la gent ja estem farta de pagar per uns serveis caríssims, inadequats e insatisfactoris…. I sobretot: vosaltres, les persones amb poder i bons sous, en sou les màximes responsables de tot plegat!

Resum

Els problemes de la nostra sanitat son de manca de recursos econòmics? Si però no només.

Si no evitem el mal us i abús que en fan determinats ciutadans, si no millorem la praxi de determinats professionals de l’àmbit i sobretot la gestió dels recursos disponibles i dels que puguin venir, els problemes de la sanitat no es resoldran, es més, tot plegat es convertirà en un pou sense fons de injecció de diners i no s’aconseguirà el servei de qualitat que es necessita i es reivindica. En aquest sentit cal revisar globalment el model que sustenta el serveis sanitaris, implicant a usuaris, professionals i gestors, tant en el disseny, com en la execució i avaluació de tot plegat. I en aquest sentit els que tenen poder i cobren per fer-ho han de ser els màxims responsables per posar al dia el tema. Si ells o elles no ho fan, alguns altres ho haurem de fer.

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Carles Joan a gener 18, 2023 | 11:47
    Carles Joan gener 18, 2023 | 11:47
    Si no hi fem costat tots, la batalla està perduda. Vostès sabran, estimats lectors i lectores.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa