Les cuidadores de Sant Llàtzer planten guerra i envien el CST a judici. Aquest dimecres, dia 3 de desembre, els jutjats de Terrassa acolliran la vista entre les treballadores de la Llar Residència Sant Llàtzer, de la placeta del Doctor Robert, i el Consorci Sanitari de Terrassa, organisme gestor de la residència pública. El personal ha decidit visibilitzar d’aquesta manera i anar a totes per defensar unes condicions laborals que, actualment, consideren que són “precàries” i “indignes”.
No és una queixa nova. De fet, Laura Nualart recalca que fa més de deu anys que reclamen equiparar les seves condicions laborals amb la resta del personal del CST. Tanmateix, no han tingut èxit. “Hem fet mil reunions amb l’Ajuntament i amb el CST i tot són paraules però zero fets. I estem cansades, cansades de lluitar contra el que considerem una injustícia”, explica la representant de les treballadores que han convocat els mitjans per explicar la seva situació.
A la Llar són 35 gericultores, “que tenim un conveni precari, que és el GERCAT. Continuem amb 1.800 hores anuals, quan els nostres companys del CISCAT en fan 1.650. I cobrem 1.000 euros. Estem esgotades, perquè per poder arribar a finals de mes hem de tenir altres feines, i de la conciliació familiar ja ni ens ho plantegem, perquè treballem moltes hores, en caps de setmana, festius, nocturns. És una qüestió de dignitat laboral”, exclamen.
Dignificar la professió de gericultor
Les cuidadores lamenten que siguin tractades com a treballadores de segona. “En aquests setze anys treballant a la residència, hi ha hagut millores en la infraestructura, en els edificis del CST, s’han creat nous llocs de treballs, però en la geriatria ens n’hem oblidat”, apunta Nualart que, secundada per Jennifer González, subratllen que “l’excusa que ens donen és que no hi ha diners, però bé que n’hi ha hagut per passar de dos a cinc caps de responsabilitat”.
No entenen per què les seves condicions laborals no es tenen en compte. “És tan important i necessària l’atenció d’una persona que es trenca el fèmur i va a urgències com la d’un avi que viu a la residència, no?”, diuen. González alerta que “arribarà un dia que ningú voldrà treballar cuidant les persones grans, perquè és un esforç enorme i unes condicions pèssimes. Això no només va sobre nosaltres, també repercuteix sobre el benestar dels avis”.
Les cuidadores no estan en aquesta batalla legal totes soles. Afirmen que compten amb el suport de la resta de treballadors de la Llar. I al judici tindran representants de la CGT i de CCOO com a suport. Confessen que elles preferirien arribar a un acord abans de dimecres, però ho veuen gairebé impossible, després de les experiències prèvies que hi ha hagut de negociació. “En la mesa negociadora prèvia al judici ni tan sols es van presentar”, manifesten.
“És una vergonya les condicions amb què treballen”
Actualment, a la Llar residència Sant Llàtzer hi ha tres plantes, a la primera hi ha 28 pacients i a la planta zero una vintena. També hi ha la planta tercera, amb uns trenta, però aquesta és considerada “híbrida” des del CST, perquè hi ha algunes habitacions que són per a Llarga estada, i aquests pacients són tractats per treballadors dels TCAI, amb un conveni diferent. Saben que la lluita és extrapolable a totes les gericultores, però creuen que pel fet que aquesta residència sigui pública “no pot ser que alguns tinguin uns sous desorbitats, i nosaltres no arribem a final de mes”.
Mentre les treballadores exposaven les seves reivindicacions s’ha acostat fins allà en Lluís Julian, un home de 85 anys que té la seva dona a la residència La Llar. Com a usuari ha volgut donar suport a les cuidadores, recordant que els usuaris que són allà hi són pagant una quota, sovint molt més elevada del que la família es pot permetre, i que per això esperen que el tracte sigui bo i de qualitat. “He vist com treballen aquestes senyores, i estic encantat. És una feina que no voldria pas per mi, tractant amb persones que no estan bé i netejant el que no està escrit. Em sembla una vergonya les condicions amb què ho fan. No sé com han trigat tant a queixar-se, això és lamentable”, ha sentenciat.
