Terrassa només n’hi ha una al món? Doncs no. Si fem una repassada ens podem trobar el topònim molt a prop. Concretament a Itàlia. A 1.274,1 quilòmetres per carretera. Parlem de Terrassa Padovana, amb una superfície de 14,70 km², de 2513 habitants. És una localitat i comuna de la província de Pàdua, a la regió del Veneto. Parlem d’un espai amb terrenys agrícoles i amb una ocupació d’aproximadament del 5% de la població en aquest sector. La resta de la gent viu de l’artesania, la indústria, el comerç i els serveis. Molt poc semblant a la Terrassa capital del Vallès Occidental.
Els origens dels topònims són diferents
L’origen del topònim també és diferent. El del municipi català pot provenir de Terracium castellum, que literalment vol dir “castell de material de terra”, i estaria relacionat amb els materials argilosos emprats en la construcció de la fortalesa anterior a l’actual Torre del Palau. Tanmateix, hi ha molrs dubtes. Sí que es pot afirnar que prové d’un nom llatí i que té relació amb terra.
Terracia, forma llatina normal des del segle X, s’escrivia en català Terraça i Terrassa. Al segle XVI s’imposà Tarrassa, fins que a la fi del segle XIX, es recupera Terrassa, nom avui oficial deixant enrere la castellanització Tarrasa utilitzada i recuperada pel franquisme, forma que encara empren des de moltes regions d’Espanya. La forma etimològica més pura seria Terraça.
Terrassa Padovana seria Terra Arsa, que significa “desforestada amb acció ràpida i violenta pel foc”. El primer document cert datat el 3 de novembre de 1097, parla d’una donació amb la qual un tal Cono da Calaone fa al Monestir de San Michele in Candiana. És coneguda sobretot pel Santuari de Maria Vergine della Misericòrdia fundat l’any 1499. La història narra el miracle que la Mare de Déu va concedir a un nen, mut des de néixer, que pasturava els porcs.
