Les residències per a gent gran catalanes, on han mort de moment gairebé un miler de residents a causa de la pandèmia, s’estan convertint en una zona zero de la Covid-19 i en un malson per a tothom: tant pels usuaris que veuen com les seves vides es troben en risc com pels treballadors i els familiars, passant per l’administració que malda per contenir una situació de balanç en xifres macabre.
Ara per ara, el número de morts podria ser molt més elevat del que des de la setmana passada està oferint el Departament d’Afers Socials, Treball i Famílies. El conseller Chakir El Homrani ha explicat aquest dimarts que fins ahir havien aportat dades el 80% de residències del país, de manera que el que passa en un 20% dels centres és ara per ara una incògnita.
El Homrani ha dit en roda de premsa que un equip específic del departament treballa fent trucades a les residències per recordar-los-hi que per decret el govern espanyol obliga a aportar les dades i que “sempre que puguin ens han de fe arribar el màxim de dades possibles”.
Protecció per a treballadors i usuaris
El conseller ha explicat que a partir d’aquest cap de setmana han arribat unitats d’una segona comanda d’equips de protecció sanitaris per a residències d’un valor de cinc milions d’euros. Aquests equips es destinen a millorar la protecció del personal de les residències i els usuaris.
Des del 29 de març fins aquest dimarts el Govern ha repartit 768.000 elements de protecció del contagi per professionals d’aquest àmbit.
Pel que fa al trasllat de residents a casa amb els seus familiars, El Homrani ha dit que es tractarà “d’avis amb uns graus de dependència molt baixos, perquè amb el grau dos o tres serà molt més complicat”. El conseller ha dit que aquesta mesura també s’ha aplicat al País Valencià i que no representarà un volum molt gran de persones. En tot cas, ha afegit, és una mesura “necessària per la pròpia demanda de les famílies i per ajudar a descongestionar alguns centres per a fer processos d’aïllament i confinament”.
El Homrani ha comentat que l’any passat es van invertir 1.500 milions d’euros en dependència i que d’aquest volum de diners només un 12% representava finançament de l’Estat.
