La Renda Bàsica Universal i Incondicional es defineix com una
assignació monetària incondicional a tota la població. Aquesta
assignació la pagaria l’estat i es faria a tota la població sense cap
tipus de discriminació per edat, sexe o raça.
El debat sobre una Renda Bàsica, ve de molt lluny, i es veritat que
es un tema molt discutit amb posicions enfrontades. Però crec que
la situació es tan greu que cal donar un pas endavant, i seguir
aprofundint, en aquest tema , si cal, però aplicar.-ho Ja!
Actualment la gent la considera una proposta viable a causa de la
situació econòmica que viu el món, i considera que s’ha esgotat el
temps per reflexionar si és viable o no, per passar a ser necessària.
Catalunya, amb dades del 2020, tenia un 26,3% de la població en
risc de pobresa o d’exclusió social i, si ens referim a la infància,
trobem un 35,9% dels i les menors de 18 anys en risc de pobresa o
d’exclusió social.
Per altra banda, les dades que dona a l’Estat Espanyol l’INE , son
inquietants, quan diuen que el risc de pobresa, l’any 2020, va
afectar el 21,0% de la població, amb un augment de 3 dècimes
respecte a l’any anterior, mentre que la mitjana del decenni (2010-
2019) va ser del 21,3%. La carència material severa va arribar al
7%; 2,3 punts per sobre de l’any anterior i amb una mitjana del
període 2011-2020 del 5,8%.
Algunes xifres addicionals que es desprenen i que revelen aquest
grau de precarietat són: a) que el 10% de les llars arriben a final de
mes amb moltes dificultats (2,2 punts més que l’any anterior), b ) el
35,4% de les llars no poden fer front a despeses imprevistes (1,5
punts superior) i que el 34,4% no poden anar de vacances una
setmana a l’any (1 punt superior).
Aquestes xifres mostren una situació en els darrers deu/onze anys
en què la precarietat s’ha instal·lat en aquesta societat de manera
estructural.
La Generalitat ha creat l’Oficina del Pla Pilot per Implementar la
Renda Bàsica Universal, una de les mesures recollides als acords
entre les formacions independentistes per a la investidura i que està
dirigida pel sociòleg Sergi Raventós. En els propers dos anys,
aquesta oficina del Govern (adscrita al Departament de la
Presidència) liderarà una prova pilot que es farà en dos segments de
la població i que servirà per analitzar la viabilitat de la mesura i com
es podria aplicar a tot Catalunya.
No podem esperar 2 anys! Es una error molt greu i cal posar-ho en
marxa ARAR MATEIX.
Com a mètode de redistribució de la riquesa La majoria de
defensors de la renda bàsica, tant a Espanya com a la resta del
món, la conceben com una manera de redistribuir la riquesa i no
com una manera de substituir l’estat del benestar. Aquells
pensadors d’esquerres que defensen la Renda bàsica la entenen
com una extensió de l’estat del benestar. Aquest model de
finançament, doncs, consisteix en mantenir el màxim de
prestacions, que no totes, que l’estat ens proporciona, i afegir-li la
obligació de pagar un sou a tots els ciutadans.
El Dr. DANIEL RAVENTÓS, ha realitzat una proposta de finançament
de la Renda Bàsica Universal, seguint aquest model a l’Estat
Espanyol, concloent que la seva implementació és perfectament
viable i aclarint quins són aquells punts de l’estat que s’haurien de
reformar per tal de finançar-la. Un dels punts essencials de la seva
proposta són: una extensa reforma a l’IRPF, de manera que se
suprimeixin tots els tipus de desgravació que tenim actualment.
Consistiria en pagar gran part de la renda bàsica a través d’un
impost que fos més elevat en les rendes més altes i més baix en les
rendes més baixes. Amb els diners recaptats i les altres reformes,
l’estat pagaria una renda bàsica igual a tota la població que
suposaria augmentar la renda d’aquells que menys tenen i
perjudicaria a aquells que tenen més. Amb aquesta reforma, es
pretendria finançar gran part de la Renda Bàsica i també intentar
corregir les fortes desigualtats que hi ha, i que es preveu que
augmentaran, entre pobres i ric
Amb la implementació d’una renda bàsica es pretenen tres objectius
clarament diferenciats. El primer seria acabar amb la pobresa. El
segon té relació amb la llibertat de cada individu. I l’últim objectiu
és un objectiu pràctic ja que consistiria en acabar amb fins a
quaranta subsidis de l’estat que quedarien absorbits per la renda
bàsica universal. Això es degut a que la existència de una renda
bàsica acaba amb tots els subsidis inferiors a aquesta.
Tenint present que el processos de tramitació d’ajuts com la Renda
Garantida de Ciutadania (RGC) o l’Ingres Mínim Vital (IMV) , no han
aconseguit els seus objectius i s’han convertit realment en un camí
ple d’obstacles burocràtics i gens “humans” (amb moltes
denegacions) a part de més frustracions per a la gent que ja està
patint , des de fa massa temps, és un altre bon motiu de reflexió,
per decidir -se a actuar JA!, més encara sabent, que la pobresa
severa a l’Estat Espanyol afecta al voltant d’uns, 6 milions de llars i
aproximadament 3,2 milions de persones.
La Renda Bàsica és necessària, ho és perquè la situació de
precarietat i desigualtat descrita és alarmant. Però també, perquè
cap de les mesures dissenyades fins ara per part de les
administracions, han estat capaces de posar-hi remei. La
condicionalitat, raó principal de la ineficàcia tant de la RGC com de
l’IMV, és un escull insuperable, a la qual cosa no ha de fer front la
Renda Bàsica.
Sereu valents governs i polítics i o ens toca a la ciutadana donar el
pas definitiu , al carrer?
JOAN TAMAYO SALA
Advocat i activista, del col·lectiu ESPAI HUMANA
Membre de l’Institut de Drets Humans de Catalunya
