!--akiadsense-->
L’Assemblea General de l’Organització de les Nacions Unides el dia 20 d’ctubre del 2010 va aprovar per unanimitat, a proposta del rei Abdul·lah II de Jordània, la institució d’una Setmana de l’Harmonia Interconfessional entre totes les religions, confessions i creences, a celebrar cada any entre els dies 1 i 7 de febrer. En la resolució s’afirma que la comprensió i el diàleg entre religions constitueixen dimensions importants de la cultura de pau. Amb la celebració d’aquesta setmana es vol posar de relleu la necessitat imperiosa que les diferents confessions i religions dialoguin perquè hi hagi una major comprensió mútua, harmonia i cooperació entre les persones i que els imperatius morals de totes les religions, conviccions i creences incloguin la pau, la tolerància i la comprensió mútua.
En l’esmentada resolució l’Assemblea General de l’O.N.U. demana als governs, les institucions i la societat civil que la celebrin amb programes i iniciatives que en promoguin els objectius. Al nostre país hi ha un bon nombre d’associacions i grups de persones que practiquen el diàleg interreligiós i que estan fent una bona feina. També hi ha associacions creades per les confessions per a un diàleg més institucional: el Grup de Treball Estable de Religions (GTER) i el nostre Consell Interreligiós de Terrassa. El Consell Interreligiós de Terrassa ha celebrat des del 2013 actes de diversa mena el primer dissabte de febrer havent dinat amb la intenció de sensibilitzar la gent de la nostra ciutat i els pobles del voltant sobre la necessitat i la possibilitat real de relacionar-se amb normalitat i empatia amb persones de les diverses confessions i conviccions. Enguany l’acte programat no es podrà dur a terme per la situació sanitària.
El tenim programat per a més endavant. Aquest article vol ser-ne la substitució. Les relacions entre confessions o grups religiosos poden ser diverses: 1. Relacions agressives. La història en va plena. Guerres amb base religiosa, neteges ètniques, atemptats terroristes amb una pretesa justificació religiosa, persecucions per motius de religió, actituds i accions xenòfobes quan s’identifica un grup ètnic o nacional amb una religió concreta, 2. Relacions de coexistència pacífica. Cada grup fa la seva vida, ignorant els altres o menyspreant-los o perjudicant-los, sense arribar en cap cas a la violència. La indiferència és millor que l’agressivitat però té el perill real de caure-hi. 3. Relacions de convivència, Els grups conformen una comunitat diversa, en la qual les perones de cada grup es relacionen amb persones dels altres grups amb respecte i, àdhuc, amb estimació, per què no? i arriben a compartir projectes i treballs per una societat harmònica, justa i feliç. Aquesta és l’opció del Consell Interreligiós de Terrassa.
Josep Esplugas/ Consell Interreligiós de Terrassa
