Un comandant de la Guàrdia Civil que ha declarat al Supren en el judici al Procés ha explicat que va estar al registre del 19 de setembre de 2017 a Unipost de Terrassa. Ha explicat que la informació sobre que hi podria haver material del referèndum provés d’una “trucada anònima” que els comentava que la matinada del 18 al 19 arribarien 15.000 certificats que tenien com a remitent la Generalitat.

Sobre l’actuació, ha relatat que es van esperar dues hores i mitja a les proximitats de la nau perquè hi havia concentrats i que van seguir les indicacions dels Mossos que els van dir que intentarien fer de mediadors per dissoldre la gent. “Van estar bloquejats dues hores i mitja?”; ha preguntat el fiscal Fidel Cadena, i el comandant ho ha confirmat. Va ser arran d’una actuació dels Arros que aconsegueixen entrar, cap a dos quarts de vuit del vespre. Tanmateix, ha dit que un cop a dins de la nau no van tenir cap problema per portar a terme la diligència però que, mentre esperaven al cotxe, la gent els filmava i els insultava, i que el lletrat de l’administració de justícia anava tota l’estona amb passamuntanyes per “ocultar la identitat”.

També ha explicat que a l’hora de sortir van llençar contra el comboi tanques d’obra per “evitar la mobilitat de la caravana”. “Durant tota l’estona hi ha persones sobreexitades perquè molts portaven tota la tarda allà i ens increpen, fustigar i gravar”, ha indicat.

L’advocat Jordi Pina ha preguntat al testimoni perquè, quan va rebre la trucada anònima, no va avisar al jutjat d’instrucció número 13 o al TSJC, si sabia que tenien obertes investigacions en relació als fets. El guàrdia civil ha admès que ho sabia través dels mitjans de comunicació, però que va optar per fer l’escorcolla a partir de la instrucció que havia emès la fiscalia per impedir els preparatius del referèndum.

A preguntes de Roig, ha atribuït a un “error” que en un acta un responsable d’Unipost aparegués com a investigat per desobediència. “Ja se li indica que vindrà com a testimoni a declarar”, ha assegurat, “i se l’informe que el que hi havia a l’acta és un error”. Roig li ha preguntat com és que signa l’acta amb aquest “error”.

Centres de votació a zones rurals

Un comandant de la Guàrdia Civil que va fer l’atestat d’actuacions de 19 centres de votació de zones rurals de Barcelona l’1-O ha descrit agressions als policies, cops al cap, llançament de cadires, intents de robatoris d’armes dels agents i també l’ús de “productes lliscants” en punts on van actuar. “Érem increpats, insultats i colpejats perquè la resistència passiva evolucionava en activa; i es denotava una organització que tenia com a objectiu obstaculitzar el compliment de la interlocutòria”, ha explicat, tot i reconèixer que no va estar en cap dels centres de votació. També ha dit que els Mossos van desplegar una “presència mínima” i ha dit que van actuar amb “passivitat i falta de col·laboració” i que, en alguns casos, van “increpar” els agents de la benemèrita.

Després de la declaració dels caps a Catalunya de Guàrdia Civil i Cos Nacional de Policia, aquest dimarts ha testificat al Suprem el cap de la unitat orgànica de policia judicial de la comandància de la Guàrdia Civil de Barcelona. Aquest comandant va redactar l’atestat del cos sobre l’actuació a 19 punts de zones rurals de Catalunya i és el primer comandament de l’institut armat que relata el que creu que va passar l’1-O.

A preguntes de la fiscalia, ha relatat què es van trobar als punts de votació i ha explicat que hi havia “un número considerable” de concentrats i que la “hostilitat” va anar en “augment”. Ha explicat que la gent s’avisava per telèfon de l’arribada dels agents i que això va provocar que, en alguns casos, quan arriben i aconsegueixen entrar no troben les urnes.

“No puc afirmar que hi hagués guerrilla urbana”, ha afegit a preguntes de Vox. Ara bé, sí ha dit que hi havia “barricades amb bales de palla” i que en alguns punts, com a Callús, qui es va erigir com a “portaveu” era l’alcalde.

També ha relatat “incidents de violència” a Sant Esteve Sesrovires i ha parlat d’un “intent d’atropellament” a un agent per part d’una moto, també que van intentar robar una arma a un agent i que dos agents més van rebre cops de peu al cap (i que tots dos van acabar detinguts). A preguntes del fiscal, ha assegurat que en aquest punt es va usar també “productes lliscants” per afectar l’actuació de la policia, en referència a l’ús de ‘Fairy’ que va relatar l’exdelegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo.

Ha explicat que en les 19 actuacions un total de 30 agents van necessitar atenció mèdica i que es van produir aquestes atencions a 9 dels 19 centres. En canvi, a preguntes del lletrat de Forn, Xavier Melero, ha dit que desconeixia si hi havia votants entre els ferits i també ha dit que no li consta si hi ha agents investigats a Catalunya per “ús desproporcionat de la força”.

Ha explicat que hi ha actuacions “concretes” recollides per instructors que estaven al terreny i que ell, com a instructor global, és el que fa l’atestat que recull les actuacions als 19 punts. A preguntes de l’advocada de Jordi Cuixart, Marina Roig, ha qualificat de “proporcionada” l’actuació dels agents, i ha discrepat amb el lletrat Jordi Pina sobre si hi va haver càrregues policials aquell dia. Això sí, ha reconegut recordar que hi va haver “ús de la força”. A més, ha remarcat que els policies li van transmetre que avisen “de viva veu” als concentrats abans d’intervenir. L’agent ha dit a Pina que cap agent li va lliurar fotografies o vídeos on es veiés cap moment d’ús abusiu de la força per part de cap agent, i que no n’ha vist posteriorment.

Melero li ha preguntat si durant les instruccions verbals rebudes el dia abans a l’1-O se’ls va transmetre “la instrucció del secretari d’Estat de Seguretat de primar, per sobre de l’eficàcia, la seguretat d’efectius i ciutadans”. El comandament ha dit que “en concret” no, però “sí actuar amb proporcionalitat”. També ha dit que no els van transmetre que, en cas de conflicte, requerissin la intervenció dels Mossos.

Nou comentari