La Junta de Portaveus ha adoptat els següents: ACORDS
Primer.- Rebutjar la falta de recerca en la resolució de casos judicials de violència masclista.
Segon.- Donar suport a les manifestacions virtuals per part d’activistes i moviments feministes amb el lema “No fue suicidio, fue violencia machista”.
Tercer.- Donar suport a les víctimes d’assetjament per raó de sexe.
Quart.- Realitzar accions per visibilitzar l’assetjament en l’àmbit laboral com un tipus de violència masclista més. Donar a conèixer a les ciutadanes que, en aquest cas, també se’ls oferirà suport psicològic i suport jurídic per a que puguin denunciar el seu cas.
Cinquè.- Demanar a la Generalitat de Catalunya reforçar el seu compromís amb el Pacte d’Estat en matèria de violència de gènere, desenvolupant una estratègia de formació continuada en la judicatura, en la qual s’inclogui la violència sobre les dones en totes les seves formes.
Sisè.- Demanar al Departament d’Educació de la Generalitat a que promogui una campanya d’educació sexual, per eliminar diverses visions de la sexualitat que provenen d’una cultura masclista. Setè.- Traslladar aquest acord als diferents col·lectius feministes de la ciutat per a que també en facin difusió.
Acord de la Junta de Portaveus per rebutjar la falta de recerca en la resolució de casos judicials de violència masclista
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
El passat dia 25 de Maig va fer un any del cas Iveco. Verònica Rubio, treballadora de l’empresa, es va treure la vida després de que els seus companys compartissin, sense el seu consentiment, un vídeo amb imatges sexuals d’ella. El Jutjat d’instrucció 5 d’Alcalà de Henares (Madrid) acaba de tancar el cas davant la falta d’un autor principal conegut i davant l’absència d’una denuncia per part de la víctima. El vídeo s’havia enregistrat de manera íntima feia 5 anys i només l’havia compartit amb el que era la seva parella en aquell moment. Però, tot i així, les imatges van arribar a ser compartides de company a company fins arribar a gran part d’una plantilla de 2500 treballadors aproximadament, dels quals el 77% són homes.
El sindicat CCOO va denunciar a l’empresa Iveco de no activar el Protocol d’assetjament sexual ni seguir la Llei de Prevenció de Riscos Laborals, en quant a les mesures del risc psicosocial que contempla la llei. Els representants sindicals confirmen que van acompanyar a Verònica a una reunió amb la direcció de Recursos Humans de l’empresa per sol·licitar l’activació del protocol, però Iveco va considerar que es tractava d’un assumpte personal i no d’àmbit laboral. En aquesta reunió, en la que van estar presents la delegada d’igualtat i altres representants de CCOO, l’empleada va comunicar a l’empresa que s’estava visualitzant i reenviant sense el seu consentiment un vídeo íntim i de caràcter sexual en diferents grups de whatsapp de l’entorn laboral.
El document de la sol·licitud recull com la treballadora va expressar la seva desesperació davant la situació d’assetjament col·lectiu. Cal destacar que el “Delito de descubrimiento y revelación de secretos (articulo 197.7 del Codigo Penal)” indica penes per difondre aquest tipus de material sense permís que van de tres mesos fins a un any de presó, però només s’investiga el delicte si la víctima ha presentat una denuncia. I en aquest cas, ella no ho va arribar a fer. Cal la complicitat d’una ex parella, d’una empresa i de molts companys de feina per viralitzar el vídeo, però la justícia no fa responsable a ningú.
Les dones se senten indefenses davant una justícia que no arriba fins al final de la causa encara que sigui tan clar qui són els responsables. Des del moviment feminista s’han iniciat diferents denuncies a les xarxes socials per a que el cas de Verònica no sigui considerat un cas de suïcidi, sinó que un cas de violència masclista, ja que assetjar a una dona fins que es suïcidi és assassinat. El moviment demana la reobertura del cas; considerant que el seu tancament i la falta de recerca de culpables respon a una sistema ineficient. També fan l’incís en que no només és culpable de violència masclista el primer en difondre el vídeo, sinó que també l’empresa que no va fer res per frenar-ho i tots els companys que el van compartir provocant assetjament per raó de sexe en l’àmbit laboral. La violència de gènere es pot manifestar de diverses maneres, i això moltes vegades s’oblida. L’assetjament per raó de sexe en l’àmbit laboral està poc visibilitzat, però té efectes molt negatius per a les seves víctimes, donat que afecten tant en la seva salut psíquica com física. Es considera “per raó de sexe” perquè el dany i patiment de la víctima va dirigit cap a ella pel fet de ser dona. El nombre de dones que el pateixen és alt, però tot i així el nombre de denuncies és molt baix. Una correcta informació, formació i sensibilització de gènere es torna imprescindible per fer desaparèixer aquest tipus de violència. No s’ha d’oblidar, també, la importància que té l’educació en la igualtat. La desigualtat entre la visió de la vida sexual dels homes i de les dones, en la que una es celebra i l’altra es recrimina, es aprofitada pels agressors sexuals.
