Centenars de persones han omplert el raval per la nit de cap d'any

Centenars de persones han omplert el raval a la nit de cap d’any | Lluïsa Tarrida

La Festa de Cap d’Any al Raval de Montserrat ja no és una sorpresa. És el quart any consecutiu que des de l’Ajuntament de Terrassa s’organitza aquesta revetlla oberta a tothom i a l’aire lliure per acomiadar l’any. I sempre ho ha fet amb èxit de públic. Aquest 2019 no ha estat una excepció. A partir de dos quarts de dotze de la nit, a poc a poc els egarencs van passar els controls d’accés i es van anar concentrant al voltant de l’escenari, esperant amb més o menys impaciència que sonessin les campanades.

Seguretat als accessos al recinte del Raval

Seguretat als accessos al recinte del Raval | Lluïsa Tarrida

Enguany, l’encarregat d’amenitzar l’estona va ser el periodista i showman Marc Giró. No va ser el seu millor dia, potser perquè venia cansat d’haver fet poques hores abans el sorteig de La Grossa, potser perquè havia estat diana de crítiques a les xarxes per diferents comentaris o males pronunciacions. Sigui per una cosa o per l’altra, no es va poder veure el Giró que es veu a la televisió, en programes com Està passant. Mancat de xispa però totalment professional, va anar trampejant els minuts aprofitant la gent que tenia a peu d’escenari. Sense l’acidesa que el caracteritza ni l’histrionisme que sempre fa gala, va intentar treure suc d’egarencs com la Gemma Font, que va poder pujar a l’escenari per comprovar la gentada que hi havia concentrada, o la Isabel Márquez, estudiant de batxillerat que el dia 1 fa els 18 anys.

Marc Giró amb Montse Márquez

Marc Giró amb Montse Márquez | Lluïsa Tarrida

Les campanades van arribar a l’hora i sense incidents. Amb l’ajuda de la pantalla gegant instal·lada, el públic va poder menjar-se el raïm sense perdre’s. Amb el dotzè toc va esclatar el confeti i un tímid castell de focs, per donar pas immediatament al concert dels Koko-Jean & The Tonics. El grup va aportar energia i empenta amb el seu soul/blues, gràcies sobretot a la seva cantant però també a uns músics que ho donaven tot. El so era bo i el temps, malgrat fer fred, acompanyava (sense vent, l’acústica del Raval millora molt).

Marc Giró amb Gemma Font

Marc Giró amb Gemma Font | Lluïsa Tarrida

Bona música però poca ballaruca, segurament perquè l’estil musical convidava més a escoltar que no pas a moure l’esquelet. De fet, va ser sonar les 12 campanades i molt del personal començar a desfilar cap a casa. Sobretot les famílies amb nens. També molts van aprofitar per treure profit de la barra de bar instal·lada uns metres més enllà, amb preus que anaven des de 3 euros una copa de cava a 6 euros un combinat (amb clars papers que advertien que no es venia alcohol a menors). L’estretor del principi per poder circular es va desfer. I així van anar passant l’estona fins que va arribar el DJ Alex Marteen que va aportar el ritme més discotequer i que el jovent estava esperant.

A les tres de la matinada, el Raval tancava la parada i deia l’adéu definitiu al 2019.

Koko-Jean & The Tonics

Koko-Jean & The Tonics | Lluïsa Tarrida

Nou comentari