El Dr. Ramon Rami a les instal·lacions de MútuaTerrassa

!--akiadsense-->

Del 7 al 10 de setembre, Barcelona acollirà la 20a edició del Congrés Internacional de Càncer de Pulmó. Aquest any se celebra a Europa, una seu que es trasllada a Àsia i Amèrica de forma rotatòria. La conferència està copresidida pel Dr. Ramon Rami-Porta, cap de Cirurgia Toràcica de l’Hospital Universitari MútuaTerrassa. Amb ell hem volgut parlar de tot el que suposa aquest congrés i les implicacions que té en la prevenció, la diagnosi i el tractament dels diversos tipus de càncers toràcics.

Com es presenta la conferència d’enguany a Barcelona?

Al congrés hi participaran al voltant dels 7.500 professionals, provinents d’uns 100 països i de totes les especialitats que ens puguem imaginar relacionades amb el càncer de pulmó i també amb d’altres malalties toràciques. L’Associació Internacional per l’estudi del Càncer de Pulmó (IASLC) va néixer com una entitat dedicada exclusivament al càncer de pulmó, però ha anat ampliant l’àmbit d’actuació a altres tumors toràcics. En els dies que dura la conferència hi haurà més de 2.800 presentacions de diverses categories, milers de pòsters físics -amb panells- i també e-pòsters disponibles en unes pantalles per la seva consulta.

Quins avenços i novetats s’esperen?

De totes les presentacions que es faran al congrés, aquelles que tenen més rellevància clínica i que poden suggerir un canvi de pràctica clínica es presenten en el que anomenem ‘Sessió Presidencial’. Hi haurà set comunicacions d’aquesta tipologia, de les quals penso que tres tindran molta rellevància, ja que versen sobre el cribratge poblacional, que té per objectiu detectar el càncer de pulmó precoçment.

Per què té rellevància el cribatge i com es pot millorar?

Al llarg de la història hi hagut diverses formes de fer el cribratge. Inicialment es feia amb radiografia de tòrax i citologia de l’esput, a posteriori ja es va fer amb tac i els assaigs clínics comparatius han evidenciat que amb el seu ús s’han identificat molts més casos de càncer de pulmó i amb més precocitat. I també amb més supervivència. A Espanya, un país de grans fumadors, hi ha molta població en risc. Si s’haguessin de fer tacs una o dues vegades a l’any s’haurien d’afegir més tags als serveis, més maquinària. I això encareix molt el programa de cribratge. Aquestes tres comunicacions que explicava a l’inici fan un filtre d’aquesta població que està en risc mitjançant anàlisis de sang i busquen els marcadors tumorals. El que s’ha vist en aquests estudis, de Regne Unit, de Canadà i d’Itàlia, és que es redueix el número de tacs, ja que només es fan en els qui tenen el risc detectat pel marcador de la sang. Aquest fet, per tant, redueix els tacs i el cost del programa de cribratge. I potser les autoritats que tenen el poder de decisió en aquests temes estaran més inclinades a afavorir aquests programes. Aquests estudis miren tres marcadors i tampoc serà cap panacea. Estem començant a investigar aquesta via per reduir el número de gent a qui se li realitza el tac i ens haurem de posar d’acord sobre quin marcador és el millor, comparar-los, posar-nos d’acord. Però és una via que té molt futur i ens farà canviar el concepte de cribratge de càncer de pulmó que teníem fins ara.

Alguna bona notícia a dir als futurs diagnosticats de càncer de pulmó?

Estan previstos els resultats de dos assaigs clínics, del Regne Unit i de la Xina, respectivament, que són rellevants i que comparen l’operació clàssica -toracotomia- amb la mínimament invasiva que és fer un, dos o tres foradets entre les costelles per posar una càmera de vídeo, veure l’interior a la pantalla i pels altres forats posar l’instrumental destinat per l’ús endoscòpic. D’aquesta forma es pot fer qualsevol operació, que abans es feia oberta, de forma tancada. No puc dir res dels resultats d’aquests assaigs clínics, però sí que puc avançar que faran animar la gent que encara no fa la cirurgia invasiva a fer-la perquè no és pitjor que la cirurgia oberta des del punt de vista oncològic i té moltes avantatges pel malalt: s’evita una agressió important a la paret toràcica, la recuperació i l’estada hospitalària és més curta i malalts que tenien tendència a no moure el braç a la zona operada veiem que espontàniament mobilitzen ja sense pensar-hi a la sala de recuperació postoperatòria. També afavoreix els malalts límit, anomenats ‘border line’, que no podien ser sotmesos ni a la toracotomia, ja que la seva capacitat funcional no permetia aquesta agressió. Al treure aquest factor es poden operar a malalts més justos funcionalment. També facilita el diagnòstic de lesions pulmonars, encara que no siguin càncer, per una via mínimament invasiva. Aquests són avenços importants.

Així doncs, quin és el futur de la malaltia?

El futur encara tindrà molt càncer de pulmó perquè l’hàbit tabàquic, la causa fonamental, disminueix en alguns grups, però en d’altres s’incrementa. Ha baixat una mica en els homes, però puja en les dones perquè hi van accedir unes dècades més tard. Ara la dona fuma més que l’home. Hi ha encara molt espai per fer campanyes publicitàries i educatives a les escoles i a les famílies per reduir o evitar totalment l’hàbit tabàquic.

I de quines armes disposen per contraatacar?

Un dels aspectes destacats del congrés és el referent a les teràpies diana i la immunoteràpia. Les teràpies diana les fem servir des de fa més de 10 anys, però estaven indicades en els carcinomes avançats, amb metàstasi. Ara s’ha vist que si el tumor té unes certes mutacions que fan que hi hagi uns canvis en el metabolisme de la cèl·lula que permet que aquesta es perpetuï, hi ha fàrmacs que poden contrarestar aquesta activitat metabòlica i tornar la cèl·lula al seu metabolisme original, que vol dir que quan una cèl·lula és anormal mor. La tasa de resposta de la quimioteràpia estàndar era al voltant del 30% i amb les teràpies diana és del 70%. I si es frena el creixement del tumor té un pronòstic de vida més llarg que amb la quimioteràpia. L’altra arma és la immunoteràpia, que el que fa és evitar que quan el limfòcit -la cèl·lula guardiana de la immunitat-, entra en contacte amb les seves connexions amb zona tumoral hi ha un lligam que provoca que no actui la cèl·lula. Ara hi ha medicació per poder parar aquests lligams i fer que el limfòcit funcioni a plena capacitat. I això és molt important perquè la immunoteràpia actua independentment de la tipologia cel·lular del càncer de pulmó. Hi ha estudis amb immunoteràpia afegida a la quimio-radio tradicional, immunoteràpia afegida a les teràpies diana, immunoteràpia com tractament d’inducció -per exemple abans de la cirurgia en càncers avançats-. El problema és que fins ara no tenim estudis a llarg termini, ja que és un tema molt recent.

Amb tot això hi ha esperança que es pugui controlar millor, si no curar, el càncer de pulmó avançat. Els lligams que s’han descobert sobre on actua la immunoteràpia i el coneixement actual és només la punta de l’iceberg de múltiples llocs d’interacció entre les cèl·lules immunològiques i els tumors. Hi ha molts altres llocs de la cèl·lula on es pot actuar i això encara està per investigar. Les teràpies diana i la immunoteràpia és una línia d’investigació que ha donat molta esperança perquè semblava que la quimioteràpia havia arribat a un sostre i que no hi havia fàrmacs més eficaços dels que hi havia. Això ho ha variat completament, i de forma eficaç, perquè malalts que abans de les teràpies diana tenien mesos de vida, ara poden viure anys. La contrapartida és que els tumors fan resistència, però també hi ha fàrmacs de segona, tercera, quarta generació.

Tanquem una mica el focus. Quina és la situació a Terrassa pel que fa al càncer de pulmó?

L’activitat del nostre servei de cirurgia toràcica és fonamentalment oncològica. Nosaltres tenim els malalts de Terrassa i el d’altres àrees, per exemple cooperem molt amb Manresa, on no hi ha cirurgia toràcia però sí oncologia. El nostre cap clínic, el Dr. Sergi Call, va cada quinze dies a Manresa al comitè de tumors per veure els malalts i donar les indicacions per operar-los aquí. Nosaltres operem al voltant d’uns 80 casos de pulmó a l’any. El 60% d’aquestes operacions són mínimament invasives.