Doncs sí, aquest lloc que veieu a la fotografia avui és un dels més cèntrics de la ciutat.
Qui ho diria? L’evolució urbanística de la zona ha estat realment increïble.
Més de 100 anys després de la imatge, aquests camps són carrers i places de Ca n’Aurell i del barri Centre.
Quan sapigueu on és no us caldrà cap foto actual. La fotografia és de la Rambla, més avall del Portal de Sant Roc, a l’alçada de l’Infant Martí. Era un espai a fora de la vila, i sense cases.
Una repassada al passat
Amb l’annexió del poble de Sant Pere a Terrassa l’any 1904, les terres de ca n’Aurell a ponent del terme de l’exmunicipi, junt amb els barris de la Riera i de l’Ombra Bona, van passar a ser conegut com el barri de ca n’Aurell.
Amb una superfície de 0’94 km2 el barri, el més gran de Terrassa, ocupa l’espai entre el passeig Vint-i-dos de Juliol, la rambla d’Ègara, la carretera de Martorell i l’avinguda d’Àngel Sallent.
El nom de Ca n’Aurell prové de la casa de pagès que hi havia arran la carretera de Martorell i que era propietària d’una bona extensió de terres del sud del barri
Els nuclis vertebradors dels espaiós barri són la plaça del Progrés, l’església de la Sagrada Família i el parc de Sant Jordi.
El primer poblament del barri va ser durant el segle XIX quan la vila de Terrassa va fer el salt a l’altre banda de la riera del Palau.
Els antecedents urbanístics els hem de cercar a mitjan segle XIX, quan Jaume Torrella, propietari de terres de conreu a l’altra banda de la riera del Palau, construí la primera casa prop del camí de Terrassa a Olesa i, que més tard esdevingué el carrer d’en Torrella. En el padró de l’any 1860, en la relació de carrers, ja fa menció de “les cases d’en Torrella”.
Miquel Curet en el seu Pla d’Ordenació Urbanística de l’any 1878 projectava el cobriment de la riera del Palau i conseqüentment el salt urbanístic definitiu cap a l’oest, traçant una hipotètica ampliació de carrers quadriculats al que va anomenar “l’eixample de Terrassa”. El seu pla quedà en l’oblit, però la seva iniciativa va ser absorbida i encara que els carrers no seguiren l’alienació prevista es respectà el traçat de quadrícula que s’implantà en el que, en aquells temps, s’anomenava barri de la riera.
En el padró de l’any 1880 ja apareixen els noms dels carrers d’Arquímedes, Grànius, Jodis (Dr. Ullés), Martín Diez i Pare Llaurador i, l’any 1885 la resta.
El fet de que la majoria de carrers d’aquesta primera fase urbanística portin noms de científics i inventors, és perquè en aquell temps es va voler homenatjar a aquells homes que havien contribuït al progrés modern. El recull de l’esperit del conjunt de noms es va fer patent al posar-li el nom de Progrés a la plaça central.
