El Ramadà més solidari té nom de dona a Terrassa. Res atura les ganes d’ajudar d’un grup de dones de la Mesquita Badr, al carrer Doctor Pearson. Ni tan sols ho ha fet la pandèmia de la Covid-19. “Ja estem totes preparades”, exclamen a Món Terrassa. I és que aquest dissabte, 2 d’abril, inici del mes sagrat musulmà, començaran trenta dies de no parar, de preparar menjar per a les famílies més vulnerables de la nostra ciutat, sense importar el sexe, la religió o la procedència. És un projecte solidari i obert a tothom que ho necessiti.
El grup va néixer cap a l’any 2012, arran de la crisi econòmica que va afectar profundament la nostra ciutat. Eren veïnes de diferents barris, de Can Palet, de Ca n’Anglada, de Sant Llorenç… que van organitzar-se davant l’evidència que moltes famílies ho estaven passant molt malament, algunes d’elles incloses. No es coneixien però amb els anys s’han acabat convertint “en una família”, expliquen orgulloses. “Treballar a la casa de Déu té un valor afegit. Compartir aquest moment entre totes, poder parlar de les nostres coses, retrobar-nos… És un moment d’alegria i molt esperat, també”.
L’objectiu era -i continua sent una dècada després- oferir durant els 30 dies que dura el Ramadà un àpat calent al dia i acompanyar-ho, cada diumenge, d’un lot de productes d’alimentació i d’higiene. D’aquesta manera, cada dia, a partir de les set del vespre, la Mesquita es converteix en un lloc d’acollida on es reparteix la tradicional sopa marroquina, harira, a qui s’acosti. “No preguntem si treballes o no, ni com et dius ni d’on vens. Si vens a buscar menjar, te’n donarem“, afirma la Khadija Sahli, una de les integrants de la comissió de dones. Amb el temps els àpats han anat creixent i no escatimen esforços per aconseguir menjars ben complets i nutritius. Així també ofereixen ous, dàtils, iogurts, creps… I és que “encara que el plat ens porti molta feina o sigui molt elaborat, creiem que si nosaltres ho mengem a casa nostra, tothom té dret a tenir un bon plat a taula”.
Més de 500 àpats al dia
Són un grup de sis cuineres i quatre més són les responsables de comprar els aliments, elaborar el llistat i posar-se en contacte amb les famílies que els diumenges reben els lots amb productes adaptats a les seves necessitats, en funció dels membres i de la capacitat econòmica. Als primers dies, elaboren més de 200 plats, però el boca-orella funciona a la perfecció, i finalitzen al Ramadà amb més de 500 àpats diaris servits. La previsió és que aquest any es continuï creixent, perquè la pandèmia i l’increment de preus d’aliments i subministraments ha colpejat durament moltes famílies, deixant-les encara amb menys recursos.
És, per tant, un projecte de gran envergadura que se sosté gràcies al sacrifici i altruisme que fan les dones implicades, i que compta amb el reconeixement de tota la comunitat -especialment dels homes de la mesquita- perquè saben que “sense elles no seria possible”. “Totes hem pres aquest compromís ferm amb la ciutat i amb aquest projecte solidari; i per això, no fallem mai”, assenteixen. Un compromís que no acaba quan s’acaba el Ramadà sinó que dura tot l’any, perquè tres dies a la setmana, els menjars solidaris -especialment per als més joves que estan sols i en situació d’irregularitat- continuen i també la feina de recollir diners i administrar les donacions per poder-ho dur a terme. Abans de la pandèmia realitzaven un gran àpat solidari on s’havien arribat a recaptar prop de 10 mil euros, però la Covid ho va capgirar tot. Això, però no les ha fet tirar enrere, sinó que han fet un esforç personal i han posat de la seva butxaca diners per fer la primera compra d’aliments i ingredients. El gest ha estat replicat per més usuaris de la Mesquita i a més s’han aconseguit donacions d’algunes associacions i entitats com el Rebost Solidari -que ha començat a col·laborar amb ells des de fa tres mesos-, relata Fatima Seffar.
I a més de l’aspecte religiós i solidari, aquest projecte també té una faceta social. I és que hi ha el costum de convidar els veïns el dia de trencament del dejuni en una gran festa a la plaça de Catalunya. “Un dia va venir un veí i ens va demanar que volia tastar aquesta sopa de la qual tothom en parlava. I així va començar. Ara molts veïns que no són musulmans s’acosten també a menjar-ne. I nosaltres estem molt contentes, perquè volem que sigui una acció oberta a tothom”, recalquen. I volen deixar clar que elles també posen el seu granet de sorra per fer una Terrassa més amable, més humana, més solidària i més inclusiva. Una Terrassa per a tothom, en definitiva.
