!--akiadsense-->
El pessebre del Raval, un dels elements que no falla mai per Nadal, conté un element que és impossible que hi fos en el segle I. Sou capaços de saber quin és? Us animem a esbrinar-ho.
El pessebre d’aquest any reprodueix un conjunt ambientat en l’época del segle I i està format per una muralla en ruïnes on s’han aprofitat algunes parets per construir-hi una establia adossada que dóna cobertura al Naixement.
Qui se n’ha adonat és el periodista i activista cultural egarent Joaquim Albalate. En una piulada a Twitter escriu: “Moment perepunyetes: el blat de moro no va sortir d’Amèrica fins el segle XVI, així que… com és possible que al pessebre de #Terrassa n’hi hagi, si òbviament a la Betlem de fa 2000 anys no n’hi podia haver?”. A més a més, hi ha un segon element que desentona: les carbasses. El cas és el mateix que el de les panotxes de blat de moro. I si la planta és una atzavara, la planta que es veu en primer terme, tampoc hi hauria de ser a la Palestina del Segle I, perquè també va arribar d’Amèrica.
Moment perepunyetes: el blat de moro no va sortir d’Amèrica fins el segle XVI, així que… com és possible que al pessebre de #Terrassa n’hi hagi, si òbviament a la Betlem de fa 2000 anys no n’hi podia haver? pic.twitter.com/xdWmibI98f
— Joaquim Albalate (@JoaquimAlbalate) 4 de desembre de 2018
L’obra s’ubica en una superfície enjardinada de 40 m². Els materials emprats han estat fusta, poliestirè expandit i extrudit, pastes de revestiment i pintures. Enguany és la novena vegada consecutiva que l’Agrupació de Pessebristes de Terrassa s’ha encarregat de fer realitat el Pessebre de la Ciutat. Jordi Rodó i Puigoriol ha estat l’autor del disseny i director del projecte i ha comptat amb la col·laboració d’Antonio López, Avel·lí Rodríguez, Ricard Verdaguer, Francesc Clotet i Marcos Segura per a la seva construcció.
El Servei de Cultura i els treballadors del servei de Gestió de l’Espai Públic de l’Ajuntament de Terrassa s’han encarregat del transport, muntatge de la infraestructura i l’enjardinament de tot l’espai.
La construcció del pessebre de Nadal al Raval de Montserrat és un dels elements que identifiquen l’arribada de les festes nadalenques a la ciutat, i enllaça directament amb una arrelada tradició local del pessebrisme, que forma part important de la cultura popular i tradicional terrassenca.