El pessebre de Nadal amb el blat de moro
El pessebre de Nadal amb el blat de moro | Tamara Maigua

!--akiadsense-->

El pessebre del Raval, un dels elements que no falla mai per Nadal, conté un element que és impossible que hi fos en el segle I. Sou capaços de saber quin és? Us animem a esbrinar-ho.

El pessebre d’aquest any reprodueix un conjunt ambientat en l’época del segle I i està format per una muralla en ruïnes on s’han aprofitat algunes parets per construir-hi una establia adossada que dóna cobertura al Naixement.

Qui se n’ha adonat és el periodista i activista cultural egarent Joaquim Albalate. En una piulada a Twitter escriu: “Moment perepunyetes: el blat de moro no va sortir d’Amèrica fins el segle XVI, així que… com és possible que al pessebre de #Terrassa n’hi hagi, si òbviament a la Betlem de fa 2000 anys no n’hi podia haver?”. A més a més, hi ha un segon element que desentona: les carbasses. El cas és el mateix que el de les panotxes de blat de moro. I si la planta és una atzavara, la planta que es veu en primer terme, tampoc hi hauria de ser a la Palestina del Segle I, perquè també va arribar d’Amèrica.

L’obra s’ubica en una superfície enjardinada de 40 m². Els materials emprats han estat fusta, poliestirè expandit i extrudit, pastes de revestiment i pintures. Enguany és la novena vegada consecutiva que l’Agrupació de Pessebristes de Terrassa s’ha encarregat de fer realitat el Pessebre de la Ciutat. Jordi Rodó i Puigoriol ha estat l’autor del disseny i director del projecte i ha comptat amb la col·laboració d’Antonio López, Avel·lí Rodríguez, Ricard Verdaguer, Francesc Clotet i Marcos Segura per a la seva construcció.

El Servei de Cultura i els treballadors del servei de Gestió de l’Espai Públic de l’Ajuntament de Terrassa s’han encarregat del transport, muntatge de la infraestructura i l’enjardinament de tot l’espai.

La construcció del pessebre de Nadal al Raval de Montserrat és un dels elements que identifiquen l’arribada de les festes nadalenques a la ciutat, i enllaça directament amb una arrelada tradició local del pessebrisme, que forma part important de la cultura popular i tradicional terrassenca.

Comentaris

    Jaume Aulet Desembre 08, 2018 | 08:39
    Ep, l'atzavara també és d'origen americà, si no m'erro. No crec que n'hi hagués pas al Betlem de l'època. Ara que, de fet, d'àngels anunciadors de naixements tampoc no crec que en corressin gaires!
    Observador Desembre 08, 2018 | 08:59
    Tampoc crec que, fa 2021 anys, (si, tres més, data del naixement de Jesús) hi haguessin garrafes de vidre folrades de canya com la que apareix en aquest poc afortunat pessebre.
    filiprim Desembre 08, 2018 | 09:15
    Si el Naixement és per tot el món, a Amèrica el blat de moro és més antic que el propi Naixement!!! Fa goig de veure'l i als americans, encara els ne farà més.
    g sus Desembre 08, 2018 | 13:20
    mirácolo,mirácolo el nen era un fora de serie
    Tal com raja Desembre 08, 2018 | 13:44
    I què més dona? Al final no podrem ni improvisar ni inventar res.
    Andreuza Desembre 08, 2018 | 16:31
    Esteu segurs que el panís es l'únic error històric?
    lomik Desembre 08, 2018 | 17:35
    I del tema hibridació humà-colom en té algun comentari ?
    Fat Boy Desembre 08, 2018 | 20:17
    Doncs mira que el Caganer fumant en pipa...
    Jordi Desembre 09, 2018 | 08:52
    Va, prou de crítiques!!!!! que el pessebre es ben bonic, segur que quan anèu al cinema a veure pel.lícules històriques no us fixeu en els disbarats que fan
    g sús Desembre 09, 2018 | 09:59
    i el més gros,esteu segurs que "muntatge" pa succeir al desembre??
    davidardit Desembre 09, 2018 | 18:33
    I esmentar "Palestina" en aquell context també és un error. El terme "Palestina" aplicat a aquell territori, Judea, va ser una invenció romana després de la revolta de Simó Bar Kokhbà. Després que els romans derrotessin els jueus el 135 EC, l'emperador, per esborrar la presència jueva a Judea, li canvià el nom i li posà "Palestina", en record dels històrics enemics dels jueus, els filisteus. També va canviar el nom a Jerusalem: li posà Aèlia Capitolina. I prohibí l'accés del jueus a la ciutat.

Nou comentari