El Segle XX és un barri inacabat, abandonat pels poders públics i una veritable vergonya que la situació sigui així després de tants anys. A cinc minuts del centre i ben connectat tant amb la xarxa viària com de ferrocarril, per això encara ho fa més incomprensible.

A més cal tenir en compte, que és un dels barris amb més superfície de la ciutat i possibilitats de creixement en habitatges, equipaments, espais públics i serveis. La seva desgràcia és que no ha estat compensat per a una política d’equitat i distribució racional dels recursos, donat el marc de distribució partidista dels equipaments i els serveis en funció de les afinitats i amiguismes interessats, només cal veure com aquests s’han distribuït per la ciutat que és una evidència.

L’any 2003 amb el Pla General d’Ordenació, aquest Barri era una de les zones estratègiques de desenvolupament, amb una voluntat teòrica d’afrontar els dèficits i les necessitats, on les zones industrials, moltes d’elles abandonades, i convivint amb els habitatges, havia de comportar un canvi de qualificacions per a augmentar les zones residencials, d’equipaments, espais públics i serveis. Al final tot es va quedar en un marc teòric i avui estem amb moltes naus abandonades, les zones residencials pendents de desenvolupar, terrenys bruts, plens de matolls i rates, els equipaments inexistents, carrers sense urbanitzar, i manteniments molt deficients, brutícia i més brutícia. Senzillament, una imatge degradada, sense acabar-se, i sense cap criteri clar pel seu desenvolupament per d’una vegada resoldrà els seus dèficits i mancances.

Llegim a Món Terrassa, les afirmacions del tinent d’alcalde Sr. Isaac Albert, quan afirma molts dels aspectes que he indicat anteriorment, cosa que ja ens sembla positiva, el mateix que en una reunió de la Junta amb l’Alcalde, també i va haver un seguit de coincidències sobre la situació i la necessitat de trobar solucions. El que de veritat esperem, és que d’una vegada no tornem a la frustració de desitjos del POUM de 2003, on tot es va quedar en res.

No volem “simbiosis d’habitatges i fàbriques”, això és un dels greus problemes que hem viscut durant molts anys. La indústria s’ha de desenvolupar en polígons industrials determinats a aquests fins. No hi ha indústria dura, i més adequada, al final son un problema a l’hora de gestionar les activitats en termes de mobilitat, operacions de càrrega i descàrrega, sorolls i alguns aspectes de contaminació. I un exemple d’això és el mal anomenat Polígon Industrial del Segle XX, on habitatges i activitats mal conviuen amb problemes diversos. Per tant, mal comencem, si una de les premisses és mantenir activitats amb habitatges, no hi ha certa “indústria” que “pot tornar a l’espai d’on la vam treure”. Aquesta afirmació és un contrasentit i desconèixer la problemàtica existent, la que ha marxat no ha de tornar.

No volem “transformacions històriques”, aquest és un concepte grandiloqüent innecessari, com tampoc cal que sigui nou, jove, modern i vistós. Volem accions concretes sostingudes sobretot amb criteris de sostenibilitat mediambiental. No volem un creixement descontrolat des res, volem equilibri i qualitat de vida. Habitatges els justos i necessaris, de promoció privada i pública. I sobretot, espais públics per a gaudir, així com els equipaments públics necessaris que ajudin a millorar serveis,

gaudir i generador de relació i convivència. I els serveis públics necessaris per a ajudar a les persones. Demanem que d’una vegada disposem d’una mobilitat raonable, tots els carrers urbanitzats. Que les naus industrials abandonades i els terrenys buits i bruts, tinguin la utilitat necessària en habitatges, espais públics i equipaments. Volem un barri on viure amb dignitat, amb bons manteniments, net i en condicions, amb color i no difuminat amb la negror i tristor actual. Però també volem continuar gaudint de la tranquil·litat actual. Que d’una vegada es construeixi l’Institut-Escola Sala i Badrinas, l’Escola Bressol Municipal…

No volem activitats industrials ni netes, ni brutes, volem activitats comercials de proximitat, que relacionin als veïns, que generin dinàmiques d’activitat i relació. I no volem només edificis sense contingut, volem que ho siguin per a ajudar a la convivència col·lectiva i amb contingut, no volem ser un barri dormitori, on hi ha moltes individualitats que hi viuen, però ha de ser un espai de relació i referència, senzillament, un Barri on hi viuen ciutadans i ciutadanes exercint els seus drets i obligacions, i que gaudeixen del mateix.

I sobretot, esperem que Urbanisme i Promoció Econòmica prenguin les decisions que considerin, però sobretot, que qualsevol decisió i proposta tingui molt en compte als veïns del Barri, que sempre han dit el que volien i com, amb personalitat i criteri. Fa molts anys que hi lluiten, n’estan preocupats, tenen propostes, no volem que al final algú comenci a fer volar coloms amb propostes imaginàries volen semblar el que no som, ni volem. Esperem doncs, que aquests de veritat en siguin els protagonistes i no tornem a prendre decisions al marge dels veïns com ha passat moltes vegades on algun il·luminat se li anava l’olla en aspectes de ciutat, al voler ser els millors del món mundial.

Que l’equip de govern vulgui i ens tingui en compte, això és bo i important, però qualsevol proposta s’ha de valorar i decidir conjuntament com deia. Veurem…!

Salvador Pérez Riera

AVV Barri Segle XX

Nou comentari