De pestes i “morbos” generalitzats n’hi ha hagut en totes les èpoques, però ara en parlem molt i més amb l’arribada de la Covid. El que s’ha viscut no estava escrit en els milllors guions de cinema.
La primera notícia que tenim de pandèmies a la ciutat de Terrassa
La primera notícia que tenim de pandèmies a la ciutat és sobre l’anomenada Pesta Negra de mitjans del segle XIV, que afectà a tot Europa de manera especialment cruenta.
Un fil a Twitter de l’Arxiu de Terrassa ens acosta a aquells moments
Incidència de la Pesta Negra (1347-1349) a Terrassa. Obrim fil de coneixement. #filsdeconeixement#historiainfeccions#covid19#ConfinamentCatalunya?️⏳ pic.twitter.com/4q1pEGI0T3
— Arxiu de Terrassa (@ArxiudeTerrassa) March 17, 2020
Per afrontar malalties contagioses i els riscos derivats, Terrassa solia disposar d’un metge “municipal”. El primer conegut es del 1310, era jueu i es deia Samuel Enoc. Fou contractat per analitzar orines i fer la primera diagnosi. Ho explica Vicenç Ruiz: https://t.co/G91uMNMxWM
— Arxiu de Terrassa (@ArxiudeTerrassa) March 17, 2020
Però que no hi hagués grans mortaldats a Terrassa no vol dir que no es patíssin els efectes col·laterals de la fam o les guerres derivades de la profunda crisi sanitària que suposà la Pesta Negra. Els historiadors que ho han investigat han trobat efectes derivats.
— Arxiu de Terrassa (@ArxiudeTerrassa) March 17, 2020
Salvador Cardús a la “Terrassa Medieval” explica que la pesta va provocar una forta despoblació que es perllongà fins al segle XV, provocant l’abandonament dels anomenats massos rònecs. https://t.co/CAyIKI7nyw
— Arxiu de Terrassa (@ArxiudeTerrassa) March 17, 2020
La manca de població va fer que els senyors feudals carreguessin els deutes als pocs supervivents. Sempre segons Cardús la reparació de la fortificació de la vila i una mala administració municipal van provocar un daltabaix poblacional a la vila i al terme.
— Arxiu de Terrassa (@ArxiudeTerrassa) March 17, 2020
Segons el “Fogatge de 1358 – 1359” la vila i el terme de Terrassa tenien un total de 240 focs, repartits entre 228 a la vila i el terme, i 12 en quadres i feus particulars de cavallers i de l’església. pic.twitter.com/NPdRALcd40
— Arxiu de Terrassa (@ArxiudeTerrassa) March 17, 2020
Un foc corresponia normalment a una família de 4 persones. De manera que a la vila i el terme de Terrassa hi residien unes 1200 persones. Comparem-ho amb altres viles del Vallès: pic.twitter.com/17hRHxBZb0
— Arxiu de Terrassa (@ArxiudeTerrassa) March 17, 2020
Ens falten altres comparatives i més estudi per observar si la vila i el terme de Terrassa van patir cap mortaldat concreta. El més habitual però, per combatre les malalties infeccioses era confinar els vilatans dins una fortificació, tot evitant l’arribada de gent forana.
— Arxiu de Terrassa (@ArxiudeTerrassa) March 17, 2020
Com sigui, la única víctima il·lustre que s’ha volgut veure pels estralls de la Pesta Negra a Terrassa és la de la noble Blanca de Centelles que, segons Joaquim Verdaguer, morí el 1349 per aquest motiu. Tanmateix, o morí pas a Terrassa, atès que des de 1345 ja vivia a Barcelona.
— Arxiu de Terrassa (@ArxiudeTerrassa) March 17, 2020
