Ens avancen que, tal vegada, el proper dia 26 aniran afluixant el confinament. Les normes estrictes de constrenyiment preveuen una explosió del sifó tant o més esclatant que el propi virus Déu nos en guard si no sabem comportar-nos col·lectivament amb seny. Cada capvespre, a les 8, duem a terme un acte “simbòlic”, amb una forta càrrega de profunditat. Tot un clatellot a la galta d ́un seguit de polítics, amb noms i cognoms concrets.
A escales nacional i catalana. Reconeixem l ́esforç i la vàlua de sanitaris i científics que esmercen una tasca feixuga i a tot drap en la recerca d ́antídotsi vacunes. És ací que cal proclamar que la fe i la ciència no estan pas barallades. La superstició i el dogma, però, sí. En tot cas, caldrà analitzar, a posteriori, actituds de certs col·lectius que grinyolen fortament. Quan es recomana i constreny tothom per a restar tancats a casa, és repel·lent i vergonyant haver de recórrer a la garrotada i al pal per a convèncer part del personal. Algunes vies de sortida de grans ciutats, en motiu de la Setmana Santa flueixen abarrotades. O alguns capellans de diferents indrets es fan l ́espavilat. Anteposen el criteri un pèl “sectari” d ́oficiar una missa en una terrassa o entren en una U.C.I. amb una sacra custòdia. Sense comentaris.
Anar contra el criteri científic, clama al cel. Pretendre establir la plena validesa dicotòmica d ́una veritat religiosa i una de filosòfica no deixa d ́ésser una errada, una bajanada i una manca total d ́humilitat. L ́home és l ́únic animal que s ́entrebanca dos cops al mateix punt.
El bisbe de Zamora, l ́any 1918 (en plena pandèmia de grip) s ́ho va passar tot pel folre del clatell. Desfiant les autoritats, imposà una novena a Sant Roc , protector de plagues i de pesta. A partir d ́aquest exemple, poc costa imaginar quin fou el punt de la península amb un rècord percentual de defuncions.“Blanco y en botella”. S ́havien format cues inacabades de fidels per a besar les relíquies del sant. Els jueus ultraortodoxos d ́Israel, tot desobeint les ordres de tancament fixades per les autoritats, han esdevingut la comunitat del país més infectada. “Más de lo mismo”. Tampoc no cal afegir-hi més pa que formatge.
El comentari es fa tot sol. Al segle XVIII –que anomenen el “Segle de la llum”– una franja molt reaccionària del ́església s ́oposà a la vacuna de la verola. Potser del que ens toca viure, a hores, d ́ara en diran el de l ́estultícia. Si més no perquè encara hi ha qui ens vol fer creure que “unid@s podemos”. Com a soldats fidels a les ordres d ́un rei i una monarquia caducs guanyarem la batalla contra la COVID19 ? Au va! Que se ́n vagin a pastar fang ! Posats a cloure la meva reflexió, s ́ha vist una allau de gestos i detalls de personatges “públics” envers la causa del Coronavirus.No cal fer- ne cap detall, perquè són al pensament de tots. Ara bé, em permeto recordar un “exemple” de l ́església ortodoxa xipriota –ara fa uns 10 anys– en motiu de la crisi mundial provocada per la caiguda del “gegant“ Lehman brothers: hipotecar bona part de la pila immensa d ́immobles que tenia per a dotar de liquiditat les classes més desvalgudes. Diria, per tant, que encara estic esperant que l ́església catòlica mogui fitxa. Potser em retrauran el consell amb aquella frase feta que diu “qui stat, videat ne cadat !”
