El ple municipal del mes de novembre aprova per unanimitat la Proposta de resolució per a la prevenció de l’assetjament escolar i protecció de la infància i la joventut, presentada pel PSC i defensada per Carlos Lázaro.
Montserrat Trullàs, de Junts per Terrassa, ha dit que cal fer el que sigui per dotar de més recursos humans tot els serveis dedicats a abordar l’assetjament escolar. David Aguinaga, de Cs, ha mostrat el seu suport a la proposta, el mateix que ha fet Teresa Ciurana de l’equip de govern. Els punts 4 i 5 han generat certa polèmica però s’ha arribat a un acord.
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
L’assetjament és una situació de maltractament basada en una relació de poder, que es repeteix en el temps, i en la que l’agressor/a té una intencionalitat clara de danyar a la víctima. Quan l’àmbit és infantil o juvenil, aquest situació es pot donar al centre escolar o bé a l’entorn social de les víctimes, com hem pogut comprovar en els fets succeïts recentment a la ciutat. Quan el fenomen es dona a l’entorn educatiu parlem d’assetjament escolar o bullying i es pot manifestar de diferents maneres, però a tots els estudis es repeteixen aquests comportaments: amenaces, exclusió, falsos rumors, insults, agressions etc.
En els últims anys, s’ha afegit a les diferents formulacions d’assetjament entre joves el ciberbullying com una nova fórmula d’abús, utilitzant les xarxes socials per a denigrar i atacar, moltes vegades des de l’anonimat, a víctimes indefenses. Mitjançant a aquest medi, l’assetjament transcendeix de l’entorn educatiu i arriba a tots els espais i ambients, de manera que l’angoixa acompanya a la víctima a tota hora, independentment del moment del dia o espai físic que ocupi.
Les conseqüències per a la víctima són fracàs escolar, fòbia a l’escola, alt nivell d’ansietat i quadres depressius que en situació molt greu poden generar intents de suïcidi. Però l’agressor/a i els/les espectadors/es també tenen conseqüències greus i negatives en el desenvolupament de la seva personalitat i les seves relacions entre iguals. Prova de que aquesta situació no és nova, a l’any 2006 el Síndic de Greuges va presentar un informe extraordinari sobre Convivència i Conflictes als Centres Educatius. En aquest informe demanava a les Administracions més recursos per l’assessorament, formació de professorat i materials específics per a la prevenció dels conflictes en els centres escolars i exposava la necessitat de la formació de professionals especialitzats en l’àmbit de la detecció i intervenció de casos d’assetjament escolar . En un estudi fet a l’any 2018 per l’entitat “Save the Children” a Catalunya, 16.000 adolescents, un 9% del total, asseguren haver patit assetjament escolar durant els últims mesos i 12.500, un 7% es consideren víctimes de ciberassetjament segon dades recollides per aquesta ONG. També en el seu informe assegura que un 8,4% pateix cops de manera freqüent i un 34,5% de manera esporàdica. La majoria de situacions d’agressions i assetjament es donen fora de les aules o del centre educatiu, és per això que moltes vegades s’imposa la llei del silenci i que ni la víctima ni els testimonis ho denunciïn per por a represàlies o vergonya. Unicef en un estudi del 2019 diu que el 6,9% dels estudiants de 12 a 16 anys consideren que han patit ciberassetjament i que el 3,3% reconeix haver participat com a ciberassetjador.
A l’ última enquesta de Convivència Escolar i Seguretat a Catalunya (2017) feta pel Departament d’Interior i Educació de la Generalitat, les dades són més preocupants. Un 42% d’alumnes en algun moment han sigut víctimes de maltractaments per part dels companys o companyes. Un 9,9% dels alumnes han sigut assetjats i el 27% de l’alumnat es considera observador passiu o instigador. També un 40,4%, especialment noies, consideraven que havien patit en algun moment assetjament escolar a través de les xarxes socials. Les principals raons dels conflicte entre alumnes són situacions relacionades amb l’aspecte físic, pel color de la pell, origen o cultura, ser noi o noia i per l’orientació sexual.
La Llei Orgànica d’Educació (LOE 2006) presenta un principi en el que s’observa la necessitat de guiar l’educació cap a valors de tolerància, solidaritat, i pau dins la llibertat, el pluralisme, la participació i el respecte. En el seu article 124 estableix la necessitat de que tots els centres tinguin un Pla de Convivència. La LOMCE 2013 fa referència a la necessitat de treballar a tots els centres educatius la inclusió de tot l’alumnat, mitjançant actituds i estratègies contraries a l’assetjament escolar.
La Llei d’Educació de Catalunya 2009 en el seu Article 33 explicita el compromís que ha de tenir l’Administració, en la protecció de tots els membres de la comunitat educativa contra l’assetjament escolar i contra les agressions. En el seu capítol V estableix el marc de convivència que han de tenir els centres educatius. També és prioritza l’elaboració d’un Pla de Convivència, que reflecteixi les accions que el centre educatiu desenvolupa, en el marc de la convivència i la gestió positiva dels conflictes. El Decret 279/2006 estableix la mediació com a estratègia preventiva en la gestió de conflictes entre membres de la comunitat escolar. A Catalunya el Departament d’Educació ha establert el “Protocol de prevenció, detecció i intervenció davant l’assetjament i ciberassetjament entre iguals” però degut a la seva complexitat i a la saturació que tenen serveis com l’EAP, no està tenint els resultats esperats d’acord amb les dades que tenim a Catalunya sobre alumnat afectat. També el Departament té el programa d’innovació “#Aquíproubullyng” que posa a l’abast de determinats centres seleccionats, formació, estratègies i els recursos necessaris per a elaborar un projecte de prevenció, detecció i intervenció davant l’assetjament, amb la participació de la comunitat educativa, però aquest programa arriba a un nombre molt limitat de centres. L’Ajuntament històricament dins de la Guia d’Activitats Educatives per centres i per les famílies inclou propostes per a treballar temes d’ adolescència i de convivència i respecte a l’entorn escolar.
Tot i aquesta normativa i propostes de treball fetes per les diferents Administracions, ens trobem que les dades més recents demostren que l’assetjament escolar tradicional té una lleugera disminució en detriment d’un augment notable i preocupant del ciberbullying i aquest fenomen representa ja un de cada quatre casos d’assetjament escolar, afectant principalment a les noies. Aquesta proporció augmenta amb l’edat provocant que a partir dels 13 anys, el 36,5% dels casos d’assetjament siguin per ciberassetjament.
Concretament l’Observatori per Espanya de Bullying Sin Fronteras, en el seu últim informe presentat al Senat, denuncia l’increment en un any de l’assetjament escolar a tot Espanya, significant el cas de Catalunya amb un augment del 10 %, formant ja part de les comunitats amb un índex més alt. Per tot això es fa necessari l’adopció de mesures i propostes que implementin les actuacions fetes fins ara, i que puguin acompanyar als centres educatius, als socials, esportius, de lleure i a les famílies en l’adopció i desenvolupament d’estratègies per lluitar contra l’assetjament de infants i joves a l’entorn educatiu i social. La complexitat del problema determina que la seva prevenció i solució s’ha de realitzar des de tots els àmbits i serveis municipals. L’assetjament transcendeix, com s’ha vist recentment a Terrassa, més enllà del pati o recinte escolar i en moltes ocasions es manifesta al carrer o als barris, per tant s’han de preveure mesures educatives, socials i en casos extrems policials, tot i que considerem que aquest últim recurs pot ser més positiu com a element d’informació i assessorament a centres i famílies. Com hem vist abans Unicef també ha establert dins del seu programa d’actuació, l’estudi de dades i la lluita contra l’assetjament infantil i juvenil.
La seva proposta de “Ciudades Amigas de la Infancia”, de la qual formen part diferents ciutats del Vallès Occidental, pot ser una bona eina per visualitzar l’interès de la ciutat pel benestar dels infants i per l’intercanvi amb altres ciutats del món de bones pràctiques en la millora de la convivència i l’equitat escolar. Grup Municipal SocialistaRaval de Montserrat, 14 Tel. 937397013 08221 Terrassa [email protected]
Per tot el que s’ha expressat i d’acord amb el Decret legislatiu 2/2003 que aprova el Text Refós de la Llei municipal i del règim local de Catalunya i a la Llei 7/1985, reguladora de les bases de règim local es proposa al Ple municipal l’adopció dels següents: ACORDS
Primer.- Instar al Departament d’Educació a generalitzar a tots els centres el programa d’innovació #aquiproubulling de detecció, prevenció i intervenció enfront de l’assetjament escolar i dotar-lo dels recursos suficients per la seva efectivitat.
Segon.- Demanar al Departament d’Educació la dotació progressiva a tots els centres d’educació obligatòria d’un Tècnic en Integració Social, figura que en l’actualitat solament disposen els centres d’alta complexitat.
Tercer.- Instar al Departament d’Educació que dins de l’Equip d’Assessorament Psicopedagògic de la ciutat hi hagi un especialista referent en temes de assetjament i ciberassetjament escolar i l’augment de la plantilla al Vallès de professionals del Centre de Recursos Educatius per alumnes amb trastorns dels desenvolupament i la conducta (CRETDiC)
Quart.- Demanar a l’Ajuntament de Terrassa que dins de la Guia d’Activitats Educatives, augmenti l’oferta d’activitats pels alumnes, que estiguin relacionades directament amb els Plans de Convivència dels Centres i que puguin comptar amb la col·laboració d’entitats o fundacions relacionades amb el tema.
Cinquè.- Demanar a l’Ajuntament que inclogui dins de la Guia d’Activitats per les escoles i per famílies, propostes concretes d’informació i formació sobre l’assetjament escolar i el ciberbullying. Fe extensiva aquesta proposta de formació a les entitats socials, de lleure i esportives de la ciutat.
Sisè.- Demanar a l’Ajuntament que disposi dels recursos humans suficients dins de la policia municipal, per facilitar el programa que desenvolupa a les Escoles, Instituts i AFAs sobre l’ús correcte de les noves tecnologies i el ciberassetjament.
Setè.- Portar a terme des de l’Ajuntament, coincidint amb el 2 de maig (Dia Internacional contra l’Assetjament Escolar reconegut per la UNESCO), una campanya de sensibilització dirigida a la comunitat educativa i a la població en general mitjançant l’edició de cartells i fulletons sobre els problemes que porta l’assetjament i el ciberassetjament escolar a les víctimes i els/les agressors/es.
Vuitè.- Proposar a l’Ajuntament la Participació en la convocatòria dins del període establert per Unicef, per sol·licitar el reconeixement de “Ciutat Amiga de la Infància i forma part de la Xarxa Internacional de Ciutats Amigues de la Infància d’ UNICEF.”
Novè.- Comunicar aquests acords al Departament d’Educació, als Centres Educatius de la Ciutat i a la Delegació a Terrassa de l’AFFAC (Associacions federades de famílies d’alumnes a Catalunya). No obstant això, l’Ajuntament en Ple resoldrà el més escaient,
