Tornem a estar dins una situació global molt complicada a causa de la segona onada de la Covid-19. Inicialment alguns experts van equiparar aquesta pandèmia a les dues grans crisis dels darrers 20 anys (la bombolla d’internet i la crisi de les hipoteques sub-prime), però és obvi que, per durada i intensitat en aquests 7 mesos, s’assimila ja, en impacte, als fenòmens més dramàtics del Segle XX com el “crac del 29”, que va marcar un abans i un després pel món.

Durant els dies de confinament a casa, i restriccions diverses, tothom ha tingut més temps personal, perquè s’han evitat desplaçaments i moltes activitats socials no s’han pogut fer normalment. Les rutines diàries han canviat molt i algunes persones han pogut connectar més intensament amb les seves emocions.

Aquestes són sis:

Tristesa

Alegria

Ira

Por

Sorpresa

Fàstic, tot i que poden tenir altres noms com a derivats.

Aquesta connexió amb el seu interior, haurà estat probablement en diferents sentits, tant negativament com positiva, i la seva vivència individual els haurà servit d’aprenentatge i millora de l’autoconeixement personal.

Parlem aquí i ara de la por, caracteritzada per una intensa sensació desagradable deguda a la percepció d’un perill actual, futur o (fins i tot) passat, sigui real o imaginari en la ment de la persona.

La por és una emoció primària que es deriva de l’aversió natural al risc dels éssers humans, i de la voluntat de subsistir com a espècie. Tots els humans la portem de “sèrie” des de petits doncs, amb la seva naturalesa protectora, ens fa conservadors i per tant que evitem prendre riscos innecessaris.

Durant aquest més de mig any hem conviscut amb persones que, segurament perquè tenen més pors o són més prudents, han limitat més la seva vida que altres que alguns podrien considerar més “valents”. El fet de, per exemple, no portar mascareta pel carrer, no és tant un símbol de “valentia”, com probablement el que ho fa deu pensar, sinó una mostra d’extrema insolidaritat amb la resta de ciutadania, i una vergonya extrema com a individu insolidari. Portar la mascareta és un senyal de solidaritat i de civisme, ja que tots els estudis diuen que protegeix més als altres que no pas a un mateix. Vet aquí la curiositat d’aquest element, que no seria tant un EPI (Element de protecció Individual) com són uns guants, unes olleres o unes botes de seguretat, sinó un EPS (Element de protecció Social). També és obvi que els qui no les porten no serien els lectors habituals d’articles com aquest, ni de diaris, revistes, ni molt menys de llibres…. però això ja seria per una altra reflexió.

Així doncs la por és bona, o no? Hem vist que és necessària per a sobreviure com a espècie i com a societat, però cal, en la mesura adequada, ser capaç de trencar-la de tant en tant, sent valents i prenent decisions que a vegades ens trauran de la nostra zona de confort i rutina.

L’escriptor Paolo Coelho afirmava “Quantes coses perdem per la por a perdre”, destacant que la nostra pròpia voluntat de no perdre les condicions actuals ens limita en arriscar-nos i fa que ens perdem altres possibilitats que, potser, són millors que l’original que volem protegir per no perdre. Només els valents que s’arrisquen a fer aquest difícil pas i decidir per sobre de la por limitant, poden trobar un nou camí.

En aquest sentit, les pel·lícules de terror són tan populars perquè es dirigeixen justament a les nostres pors arquetípiques. La psicologia afirma que les anem a veure perquè volem entendre els nostres propis temors i pors com a població. Hi anem a la recerca d´un estímul i una resposta segura, donat que gaudim d’experimentat totes les 6 emocions, fins i tot quan venen d´una font negativa.

En les meves reflexions sempre m’agrada afegir unes breus recomanacions, en aquest cas, en són cinc:

1.- Conèixer-nos millor a nosaltres mateixos, entendre les nostres pors i la resta d’emocions

2.- Experimentar amb petits canvis de rutina, i “notar” quines emocions ens fan sentir

3.- Compartir experiències i aprenentatges emocionals, a través d’una comunicació bidireccional sincera, oberta i transparent amb bons amics/amigues

4.- Atrevir-nos una miqueta més, pas a pas, a trencar els nostres límits i sortir de la zona de rutina i confort

5.- Demanar consell a especialistes quan siguem davant d’encreuaments complicats per resoldre nosaltres mateixos. Ells ens faran de mirall i ens ajudaran a trobar la nostra pròpia solució

Acabo, finalment, amb una frase d’Aristòtil, de fa més de 2.300 anys: “Qui hagi superat les seves pors serà verdaderament lliure”. Som-hi doncs, atrevim-nos a decidir i marcar el nostre propi futur, superem les nostres pors i exercim cadascú com a éssers humans lliures en pro d´una societat conjunta millor per a tothom.

Miquel Serracanta Domènech Assesor i “coach”

Nou comentari