Torrent de Vallparadís amb el pont del Passeig | Fons Ragon / AMAT

Arran de portar-se a terme el projecte de continuació de la carretera de Terrassa a Sentmenat, els seus promotors basquejaren el pas, per salvar el torrent de Vallparadís, pel pont de Sant Pere, únic viaducte existent que salvava l’esmentada via d’aigua. Però van haver de desistir de la seva utilitat perquè semblava que estava en estat ruïnós.

Els regidors Josep Mauri i Pere Bosch, entre d’altres, van fer servir d’excusa l’estat ruïnós del pont de Sant Pere per proposar la desviació de la projectada trajectòria de la nova carretera que es volia construir entre Terrassa i Sentmenat. Si més no, la realitat d’aquesta maniobra eren qüestions polítiques i d’especulació. Es volia provocar la defecció del poble de Sant Pere de les rutes generals i, per altra banda, hi entraven interessos econòmics; des de l’any 1830 les terres de la Quadra de Vallparadís havien estat agregades al terme de Terrassa i la família Maurí era propietària del castell i de les terres des del torrent de Vallparadís al torrent de les Ànimes situat davant de l’actual Escola Industrial, és per això que es proposà el pas de la nova carretera per les seves terres, entre altres, salvant el torrent amb la construcció de un nou pont enfront del Passeig com a alternativa al de Sant Pere.

La Diputació Provincial aprovava l’any 1891 el bastiment del nou pont. Però no és fins el 1895 que s’iniciaren els treballs de construcció, sota la direcció de l’arquitecte Jacint Munbrú, i s’inaugurava el dia 10 de novembre 1896.

El pont, de 112 metres de llarg per 16’30 m s’alçària, té sis arcs i està sostingut per pilastres troncopiramidals de carreus amb cantells de pedra de fil. Remarcada llinda d’imposta en la part superior de les pilastres. L’intradós dels arcs és de totxo i els carcanyols de paredat comú, tot emmarcat en pedra de fil. El pont ha sofert dues ampliacions del seu vial; la primera l’any 1960 i, l’última, l’any 1990.

Nou comentari