El 1911, plaça Major; el 1920, Plaça de la Constitució; després, plaça de la República, i Plaza de España en època franquista. No se l’esmenta com a plaça Vella abans de 1908. Mai oficialment havia portat el nom de Vella fins l’any 1979, amb l’entrada dels ajuntaments democràtics. El 14 d’abril de 1931 es proclamava la Segona República espanyola en un ambient d’eufòria.
Alfons XIII havia abandonat el país
Alfons XIII havia abandonat el país i semblava arribat el moment per a que la república arreglés tot allò que la monarquia (amb la Dictadura de Primo de Rivera inclosa) no havia pogut solucionar. Avui és el centre de la vida social i cultural de Terrassa, el rovell de l’ou egarenc.
La vila de Terrassa neix a finals del s.XII, entre el 1180 i el 1193. La espai davant del Castell-Palau es va transformà en la plaça de la vila (Platea o Forum, en llatí). En un principi era gairebé tres vegades més reduïda que la seva extensió actual. D’aleshores ençà la plaça ha canviat de fesomia quasi tantes vegades con de nom.
En el segle XVI amb l’enderroc de les muralles de llevant
En el segle XVI amb l’enderroc de les muralles de llevant i del hospital del Sant Esperit i el vell cementiri, es va engrandir la plaça. Més tard, l’enderroc de l’església de Sant Fruitós i bona part del nord li va donar més amplitud. A principis de l’any 1891 l’Ajuntament, davant la manca d’espai a la plaça Major per allotjar el mercat, va decidir quadrar-la. L’únic obstacle per fer-ho eren les Cases del castell que sobresortien de l’alienació de la resta de cases de la part nord de la plaça.
De les reformes urbanístiques cal destacar, com les més notables d’aquest últims segles:la de 1925, emplenant la plaça de jardins i palmeres: la de l’any 1950 amb el nou enjardinament i la inauguració del monument a Alfons Sala; i per últim, la de 1995 amb la remodelació total de la plaça i la construcció del pàrquing soterrat.
