Des de feia segles, l’espai que ocupa actualment la plaça de l’Aigua era conegut com el Pla de les Bruixes. Per altra banda, el tram del torrent de Vallparadís entre aquesta plaça i el pont de Sant Pere també era conegut com el torrent de les Bruixes. Tot això, suposadament, amb relació a les bruixes que, deien, hi havia a Terrassa en el segle XVII.
Pla urbanístic de Melcior Vinyals
Segons recull Joaquim Verdaguer en el seu blog, quan l’arquitecte Melcior Vinyals va dissenyar el seu Pla Urbanístic, l’any 1933, va projectar un seguit d’avingudes unides entre elles de forma perimetral. L’encreuament de dues d’elles, les futures avingudes de Jaume I i de l’Abat Marcet, junt amb la carretera de Matadepera va fer que es reservés un gran espai per a una futura plaça de distribució del trànsit. La ciutat va créixer en aquella zona, amb la qual cosa, amb el temps, es va afegir a la circumvalació d’avingudes anexades a la plaça, la Rambla de Francesc Macià.
Un encreuament de vials
En un principi era un encreuament de vials amb una petita rotonda i un grapat de torres d’alta tensió. El caos circulatori va fer necessària la creació d’una rotonda enjardinada amb una escultura de disseny al seu bell mig on hi brollés l’aigua. El dia 25 d’abril de 1992 s’inaugurava el monument Tall, obra de Josep Lluscà que commemorava els 150 anys de la Mina Pública d’Aigües de Terrassa.
Popularment, per la forma de l’escultura, que sembla l’aleta d’un tauró, se la coneix com a “plaça del tauró” i del Coño, per la pregunta. Què cony és això? També es va començar a conèixer com la “plaça de l’Aigua” fins que l’Ajuntament li va assignar aquest últim nom l’any 1997. Aquesta plaça s’ha convertit en lloc de trobada de les celebracions esportives.
