El Vapor Ros de Terrassa

El Vapor Ros de Terrassa | Cristóbal Castro

Un dels temes estel·lars de la política municipal, a hores d’ara, passa per la “solució” del Vapor Ros. La regidoria d’Urbanisme durà -al ple del proper 31 de gener- una modificació del POUM (Pla dOrdenació Urbanística Municipal). Al meu parer, molt encertada. Sobretot perquè se’n cerca una via estrictament social, que no pas immobiliària. Aquest enfocament anul·la, de soca-rel, la possibilitat d’arribar-hi a veure comerços i/o habitatges. Requalificant els terrenys, es força paral·lelament una devaluació del sòl. D’aquesta manera s’impediria la subhasta -per part de la Generalitat- que n’és l’hereva universal.

Fa vuit o nou anys, venint -des de Barcelona, pels FGC- vaig coincidir casualment amb el senyor Francesc Astals, antic president de ct*. Al llarg del trajecte, em va fer cinc cèntims del projecte inicial, que es va endur “la crisi de la totxana”. Hi havia un propietari que passava dels noranta anys. Controlava la gran part de l’immens solar. En veure el daltabaix, va optar per la decisió més prudent: ajornar la idea d’establir una mena de “passadís” que unís les places Vella i Nova… Fins que, quan s’ha mort -sense fills, essent solter- resulta que tenia establerta la cessió del complex que ell controlava majoritàriament a mans de la Generalitat.

En aquest punt, la meva percepció o intuïció em fa pensar que hi ha un altre factor que posa pals a les rodes. No és altre que constatar línies polítiques no igualitàries -pel que fa a color- en el consistori egarenc i el Palau de la Generalitat. De fet, un entrebanc similar l’arribo a establir en allò que fa referència a la propietat de l’immoble dels antics Jutjats (a Rambla d’Ègara) i a l’immens solar de l’antiga Casa del poble (al carrer Cremat, a tocar de la Torre del Palau).

Aquest dijous passat, a l’auditori de la subseu del BBVA (antics serveis centrals de la “missing” ct*-Caixa Terrassa) es va dur a terme una conferència summament interessant. A càrrec del reconegut ponent Xavier Marcet, president de “Lead to Change”, el seu títol era “10 reptes de futur per a l’empresa i la societat de la propera dècada”. Un parell de dies després -entenc que des d’una òptica molt analítica i constructiva- una “carta al director” de “Diari Terrassa” d’en Ferran Pont i Puntigam posava el dit a la nafra. No feia altra cosa que prendre partit per la idea municipal d’assignar un caire eminentment solidari i social a la política del nostre ajuntament.

En època de creixement i posicionament empresarial, no podem obviar la problemàtica associada dels col·lectius que resten en situació propera a l’exclusió social. Ara, ja no és hora de grans titulars. Els solil·loquis de molts polítics exigeixen un enfrontament valent i punyent a l’hora de qüestionar suposades “megalomanies” dels poders públics. Ja posat a demanar, m’hauré d’encomanar a la “Mare de Déu de l’empenta”. Pel mateix preu del canvi en el Vapor Ros, li prego que s’arribi a contagiar una perspectiva clònica en els Jutjats vells i l’antiga “Casa del poble”.

D’acord amb el titular de l’article, ho sentiria pels veïns del Vapor Gran i tot el seu entorn. Si més no perquè, de retruc, el seu somni de revitalitzar socialment la Plaça Nova se’n va en orris… El centre urbà el defineix la tradició eternament rutinària dels vianants. No cal ésser un linx per a citar Plaça Vella i carrers Gavatxons, Cremat, Major, Portal de Sant Roc i la meitat del Sant Pere. El demés, com ara incorporar-hi la gran zona que delimiten els carrers Baldrich, Sant Marià, Sant Genís i Portal Nou no deixa d’ésser una autèntica utopia. No serà, doncs, que valdria la pena arribar a considerar un bescanvi del nomenclàtor? Per què no…”Plaça morta”?

Nou comentari