!--akiadsense-->
Tant li fa que Terrassa sigui el nom oficial. N’hi ha que prefereixen mantenir la fórmula Tarrasa. L’heroi del partit Georgia-Espanya de classificació pel mundial va ser Dani Olmo. L’egarenc, ara a les files del Leipzig alemany, va engaltar un xut espectacular des de fora de l’àrea al minut 92, un gol que significava la victòria. Els periodista del diari AS, entre ells el seu director Alfredo Relaño. Y dues de les firmes més seguides, Javier G. Matallanas i Tomàs Roncero. Els dos aposten per Tarrasa.
L’evolució etimològica del nom de la ciutat des de Terracia, que és la forma llatina normal des del segle X, s’escriví en català Terraça i Terrassa. Al segle XVI s’imposà la forma Tarrassa, usada fins que Josep Soler i Palet, a la fi del segle XIX, impulsà la recuperació etimològica de la e: Terrassa. Recentment, s’ha demostrat que la forma etimològica més pura seria Terraça, però una tradició secular amb ss fa desaconsellable l’adopció de la ç. Durant l’època franquista es va escriure Tarrasa. Com a resultat d’una àmplia campanya ciutadana es va aconseguir que tornés el topònim autèntic a la nostra ciutat per un acord del Consell de Ministres de 23 de juliol de 1977, publicat al BOP de 23 de setembre del mateix any. La Generalitat de Catalunya, en la llista dels noms oficials dels municipis de Catalunya de 4 de febrer de 1983 (DOG 11-2-83), estableix també Terrassa com a nom oficial de la ciutat.
