Pere Prat i Rius ha fet 100 anys. Terrassenc de naixement, sempre ha estat vinculat a la ciutat i va ser tresorer de Càritas Diocesana de Terrassa i va col·laborar amb les Conferències de Sant Vicenç de Paül. El futbol i el Barça han estat alguna de les seves grans aficions, i l’excursionisme, per la muntanya de Montserrat i pel Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac”.
“Com veieu, ha estat una d’aquelles persones que ha fet créixer la nostra ciutat i s’ha implicat per a ajudar a les persones que més ho han necessitat. Segurament, tots aquests motius van fer que al 2008 se li donés el premi Terrassenc de l’Any”, escriu l’alcalde Jordi Ballart, que li va fer una visita a la residència Vapor Gran, on s’està.
Qui és en Pere Prat
La infància i l’adolescència l’hem de situar enmig d’una família, en que el pare i la mare eren treballadors especialitzats de la indústria tèxtil. Un ram en el que més endavant ell mateix hi trobaria la sortida laboral. Les moltes converses que havia escoltat a casa el van anar familiaritzant amb la terminologia.
Un Pere molt jove es va sentir encuriosit pels coneixements de la pagesia del seu avi, que tenia una vinya i arbres fruiters a can Misser. Va conèixer els diferents tipus de raïm, tant de blanc com de negre. I va conèixer de primera mà tota la complexitat de l’elaboració i la producció del vi. La vinya de l’avi donava amb escreix el que necessitaven pel consum familiar, i el vi sobrer el podien posar a la venda.
Totes aquestes experiències passaven mentre un Pere molt jove començava a estudiar al desaparegut Grup Escolar Torrella, de la Rambla.
L’etapa de formació professional el va portar a fer estudis mercantils i comercials a l’Acadèmia Fuster. I més endavant va estudiar el peritatge a l’Escola d’Alts Estudis Mercantils de Barcelona.
De l’etapa més jove cal remarcar la incorporació als Joves d’Acció Catòlica del Sant Esperit, un fet que l’ha mantingut sempre més vinculat a les activitats de la parròquia i en contacte amb les activitats de l’Església.
Va fer el servei militar obligatori al regiment d’artilleria nº 44 de Sant Andreu, i després el van traslladar com a agregat a la Caixa de reclutament nº 38 de Terrassa. Una anècdota que va convertir-lo en virtual comandant militar de Terrassa durant l’agost de 1946. Se’n refiaven tant d’ell, que tots els comandaments militars que hi havia a la ciutat van decidir agafar-se les vacances junts, deixant-lo tot sol.
dsds
