L’egarenc Pere Navarro és el delegat especial de l’estat al Consorci de la Zona Franca (CZF). Tot i que en realitat, l’exalcade de Terrassa exerceix de president executiu d’una institució amb una llarga història que cada cop es fa més visible a la societat.
Quin és el paper del Consorci de la Zona Franca a la Regió Metropolitana de Barcelona i, per extensió, al Vallès Occidental i a Terrassa? Com es beneficien d’aquesta institució pública creada l’any 1916 pel govern espanyol i l’Ajuntament de Barcelona les ciutats catalanes?
Penso que avui no podem parlar només de la ciutat. Hem de mirar més enllà. I el Consorci pensa en un espai global, on hi ha els Vallesos, i Terrassa, clar. Un dels exemples més clars és la col·laboració del CZF amb el Leitat egarenc. Cal pensar en una nova economia, amb accions que beneficiïn no només Barcelona sinó tot el país. La nostra tasca afecta positivament tots els municipis.
Pere Navarro i Morera és el delegat especial de l’estat? Quin és exactament el paper que desenvolupa el Consorci?
Vull recordar que j té més de 100 anys. I té un gran bagatge i una feina al darrere. I puc dir, afirmar, que es tracta d’una de les institucions més plurals que conec. Hi ha l’estat, l’Ajuntament de Barcelona, els sindicats, els partits polítics… I els acords, en general, es prenen per unanimitat. Vol dir que tothom va en la mateixa direcció i que el CZF funciona. En altres àmbits, arribar a consensos és molt més difícil.
Ara ja fa uns anys al capdavant. És el que pensava? Què l’ha sorprès en negatiu i què en positiu? Quins canvis ha impulsat que puguem dir són “made in Pere Navarro i Morera?
Certament, moltes actuacions han passat desapercebudes al llarg dels anys. Un canvi es produeix els anys 50 del segle XX amb l’arribada de la SEAT i altres grans empreses al polígon industrial. La meva idea ha estat tornar als orígens. I apostar per la transformació econòmica, per la suma de sinergies. I s’obtenen resultats. I un dels grans exemples és 3D Incubator, i un altre DFactory Barcelona, que desenvolupa la indústria 4.0 i potencia un ecosistema que atrau talent, tecnologia i inversions. Ja hi tenim més de 30 empreses, i en seran més. Contribuïm a generar oportunitats, i a fer que s’aprofitin.
El CZF no és l’Ajuntament de Terrassa. Una institució que coneix molt bé. Va ser regidor, va ocupar diverses carteres i finalment va ser alcalde. Quines diferències hi veu entre un córrer i un altre? Troba a faltar la vida municipal?
A l’Ajuntament de Terrassa, i a altres consistoris no sempre hi ha projectes. Al Consorci hi són sempre presents. Les dinàmiques són diferents. Al municipi has de tenir atrenció directa a la ciutadania. Però el CZF també és com una ciutat. I te cura de les empreses i els hi facilita el que necessiten a cada moment.
M’imagino la resposta, i segur que serà políticament correcta, però la faré: ser vicepresident del Consorci i el delegat de l’estat o ser alcalde de Terrassa? Per cert, i aprofitant l’avinentesa, tornarà algun dia a presentar-se?
Ara, el Consorci de la Zona Franca. Fa 10 anys, l’Ajuntament de Terrassa. Tot són etapes a la vida. I com a alcalde, vaig gaudir, malgrat haver-hi de dedicar les 24 hores els 365 dies de l’any. Però pagava la pena. El retorn hi era. I vam fer grans projectes, com acabar el Parc de Vallparadís, i vam aprobar un pla d’ordenació, que no eren només quatre ratlles en un paper, era tota una filosofia sobre el present i el futur i sobre el que volíem.
Ara acaba d’assumir la presidència de Barcelona-Catalunya Centre Logístic (BCL). Se li acumula la feina. I molts cops ha de viatjar perquè el correcte ho demana. Ha estat recentment a la República Dominicana. Com s’ho fa per treure-se-la de sobre?
Hores i més hores. No mirar el rellotge. I saber que fem una feina útil amb resultats a curt, mig i llarg termini. No hi ha més secrets. I estar convençut del que fas. Sobre la logística i BCL, és fonamental, i mercès a ella va haver-hi productes a tots els supermercats durant la pandèmia de la Covid-19. Si em permet la broma, paper de vàter, no, però això és un altre tema que els sociòlegs hauran d’estudiar.
Parlem més específicament d’economia. Quin és, a parar seu, l’element clau per la transformació de la indústria de cara a que sigui més sostenible, més innovadora?
Poso exemples: la Zona Franca de Barcelona acull la primera planta certificada d’hidrogen verd d’ús públic a Espanya. La hidrogenera proveeix d’hidrogen verd a la flota d’autobusos urbans de Barcelona. En futur pot abastir camions. I pot subministrar al transport ferroviari i a altres flotes de vehicles. L’energia elèctrica que s’empra prové de fonts renovables, promovem la col·locació de plaques fotovoltaiques a les teulades de les naus.
I que me’n diu de la col·laboració entre els agents privats i els públics? No cal dir que n’és fermament partidari?
En soc un gran defensor. Les entitats públiques soles no arriben a tot arreu. Una empenta sempre és important. I dels acords en surten projectes que porten cap a l’objectiu final: millorar la qualitat de vida de la ciutadania. El Consorci de la Zona Franca, amb la seva tasca, contribueix a crear empreses, fer economia i augmentar els llocs de treball. La col·laboració beneficia tothom.
Un tema d’actualitat, i que va conèixer de primera mà quan era l’alcalde de Terrassa. Va virus totes les polèmiques del que s’ha convertit en una obra de la Seu. La Ronda Nord, Quart Cinturó, IV Cinturó, Ronda Vallès, Autovia Orbital, mil i un noms per la mateixa via que ha d’unir el Vallès amb el Baix Llobregat. En quina línia se situa el Consorci de la Zona Franca?
Sap perfectament què penso. He defensat una Autovia Orbital des de Vilanova fins a Mataró, per Terrassa i Sabadell. Els trams externs ja estan fets i funcionen, tot i que segurament s’hauria de fer alguna obra d’enllaç i adequació. Falta la part del mig. I que no s’hagi acabat fa anys el Terrassa-Abrera és una vergonya. I quan em parlen de malmetre el paisatge els hi dic que hi ha espai suficient per mantenir-lo i no afectar-lo, i agafar de model els túnels de Vallvidrera, perfectament integrats.
La 3D Incubator arriba a les 100 empreses incubades en tan sols 3 anys i mig de funcionament. Li’n parlo perquè el projecte està coliderat pel Consorci de la Zona Franca de Barcelona i Leitat de Terrassa i me n’ha fet un parell de referències.
Fa tres anys i ja tenim la xifra màgica de 100 enpreses. Dos anys abans del que esperàvem. El 3D existia des de feia temps, però calia aplicar-lo als processos industrials, i es veu com ha estat útil per moltes branques de l’espectre. La idea era ser al costat de les empreses en els primers moments.
14 
1 
