L’antiga llera de la riera de Les Arenes, una claveguera, un torrent deixat de la mà de Déu. Tot això ha estat Vallparadís. Ara, és una de les joies de la corona, un dels elements distintius de la ciutat i un dels espais més concorreguts. Avui, ja gfa 25 anys.
Al llarg dels segles, els tres torrents que configuren el parc (Vallparadís, Monner i el de les Ànimes) han estat testimonis de la història de Terrassa. Els primers pobladors hi van establir un nucli poblacional i des de llavors el parc ha evolucionat fins a convertir-se en un dels espais més emblemàtics de Terrassa. El parc ha estat una zona clau per a totes les civilitzacions des del temos dels ibers i els romans, durant l’edat mitjana, la industrialització i fins als nostres dies. Vallparadís ha estat testimoni dels canvis socioculturals de la nostra ciutat i des de l’any 1951 compta amb el títol de Monument Històric-artístic atorgat per part del Govern de l’Estat. Els fons de cohesió europeus van permetre començar, el 1991, el procés de recuperació i transformació en parc de l’antic torrent. El primer tram es va inagurar el 18 de febrer de 1995, el segon es va obrir a la ciutat el 1997 i el 1999 s’inaugurava la tercera fase, incloent-hi el Torrent de les Bruixes i a la zona de la piscina i llac. Finalment, després de completar l’espai del Parc de les Percepcions, Vallparadís arriba a la primavera del 2011 fins a Can Jofresa.
Quatre anys més tard, amb la inauguració de la nova estació de FGC ubicada dins del Parc (parada Vallparadís Universitat), la zona fa un nou pas endavant, guanya un nou edifici que avui està destinat al sector salut, un aparcament públic i un mirador a l’antic carrer del Castell.
Ja s’han començat a prendre decisions per eliminar els horts que hi ha més enllà de la carretera de Gràcia a Manresa -nom real, però que es coneix com a carretera de Rubí- en el seu pas per la zona de Can Jofresa. Els horts desapareixeran.
Tot es neteja i permetrà donar continuïtat al Parc de Vallparadís, fins a tocar la riera del Palau, en un tram ara molt abandonat. “El que passa és que segurament no ho veurem en aquest mandat. Els horts seran un espai natural”. Un dels greus problemes de la zona és que els conreus, de vegades, es reguen amb aigües fecals. La zona que es netejarà en una primera fase deixaran al descobert un pont petit ara amagat.”
