Quines són les paraules genuïnes de Terrassa? Hi ha molts mots i expressions que ens fan egarencs de soca-rel. A Sabadell, per exemple, no les coneixen.
Saps que a Terrassa parlem diferent? Paparola, dàcar o fer uns gavatxons són expressions que només diem i entenem els egarencs.
I tu, quina frase o paraula típica coneixes o utilitzes diàriament?
Algunes idees
Baixem a Terrassa
Borregos del Sant Pare. Molt aromatizats d’anís
Xena, llòfia, quarto de reixa, mery, dàcar, taifa, radera …
“Antes”, manera com la gent de certa edat encara diu abans (passa el mateix amb la “xumeneia”)
Anar a la plaça enlloc del mercat
Et penses que som de Cal Barata? S’associa a la gent amb molts diners, com els que tenia aquesta família
Anirem tots a Can Torrella (cementiri actual a la zona de Torrebonica), on hi ha una masia
Viandox, la salsa de carn que si la demanes fora de la ciutat et miren amb una cara estranya i que aquí causa furor
Anar a comprar al Pryca. Avui gran superfície Carrefour a Can Parellada
Dels mocs secs que es treuen els nens n’hem dit “píndoles”
Tenir mala peça al teler
El galliner de la Vella, les baranes on s’asseia la joventut a parlar o mirar.
Fer una maquinada = posar una rentadora
Llumillo = llom
Palaudina (postres)
Terregada (botifarra)
El carrer dels Pixats (darrere la seu de la patronal Cecot)
Sabeu per què Pelacanyes és una paraula que es relaciona amb Terrassa
Heu sentit la paraula Pelacanyes? Segur que sí. El diccionari català-valencià-balera ens dona una primera acepció: “Home pobre i sense manera professional de guanyar-se la vida”. En castellà, “pelagatos”, “pelafustán”, “pelón”, “sacapelotas”.
Però no és el que ens ocupa. Ens interessa més la segona opció: “Nom que es dóna familiarment a un vent del nord que en l’hivern baixa cada matí pel canal del Llobregat (Terrassa, Martorell, Sant Vicenç dels Horts); també s’anomena pelacanyes el vent del nord a les comarques del Baix Ebre i de Vinaròs.
