Una de les mesures o serrells derivats de la COVID19 ha estat la perimetració de pobles i ciutats. Ja no sé si riure o plorar. No essent científic, passo full. Un o altre ja certificarà si som davant duna de tantes incoherències dictades al llarg dels darrers mesos. Llegint, emperò, la premsa vaig trobant notícies que mencenen. A tall dexemple, en citaré dues: el daltabaix financer del holding “Globalia” (presidit per lempresari Juan-José Hidalgo) i lobertura de les botigues del “Corte Inglés” el dia de la Constitució. Per cert, tenint en compte que escrit larticle el dia dedicat a la “Carta Magna”, em permeto recordar el text del seu article 14: “els espanyols són iguals davant la llei, sense que pugui prevaldre cap discriminació per qüestió de naixement, raça, sexe, religió, opinió o qualsevulla altra condició o circumstància personal o social”. Dacord amb el darrer afegitó, em pregunto si el “canut” –més ben dit, la bossa dels calerons– en resta exclosa. Anem a pams ! És que potser els accionistes de les dues entitats referides anteriorment “comen aparte” ? Fa uns nou mesos que les coses van prou mal dades com perquè rebin sucoses ajudes de la pròpia administració estatal. Concretament, els Hidalgo es van repartir 28 milions de dividends després del pacte amb la companyia “Iberia”…i uns altres 12 durant 2019, en retribucions de “Globalia”.

Un any després, acaba de demanar formalment el rescat de 475 milions al govern… I no ha pas estat lúnic baló doxigen: aquesta companyia va aconseguir frenar una sanció milionària dHisenda amb el recolzament del propi estat (xifrada en 20 milions més). Passant al “Corte Inglés”, som davant dun grup de distribució mundial, format per empreses vàries. La principal, la de grans magatzems. El seu deute bancari ultrapassa els 4.000 milions deuros i va fent giragonses i equilibris per a subsistir. Fa uns 10 anys, es va produir la lluita aferrissada entre les cocapitals del Vallès occidental (Terrassa i Sabadell) per a veure qui senduia el “pastís” dels seus grans magatzems. Tots sabem com va acabar… Potser a hores dara, amb el rumor de la presumpta “resurrecció” del projecte immobiliari al solar abans ocupat pel grup “AEG” sen tornarà a parlar. Malgrat tot, vaig a aclarir el motiu de la meva expressió llatina “mandat opus” al títol. Lequivalent castellà seria la grolleria del “manda huevos !”… Té collons el tripijoc estatal amb “Globalia”. Com passa alhora el mateix fent “excepcions” amb el “Corte Inglés”, en permetre-li obrir les botigues –no sé en base a quins arguments—el dia de “la puríssima constitució”.

Passant per alt els seus centres de Barcelona, que és una gran ciutat, resulta que els criteris del Coronavirus aconsellen no obrir altres establiments. Ara bé, amb ells fem lexcepció. I, a Sabadell, només hi poden anar els “sebelluts” perquè els terrassencs estem “perimetrats”. El greuge comparatiu és doble: amb la resta destabliments i entre la població de les 2 ciutats. De moment, doncs, els altres mortals (perdó, comerciants!) shan desperar a que el seu primer festiu pre.nadalenc sigui dimarts, dia 8. Per tot plegat, heus ací largument que justifica i motiva allò del “manda huevos”. Si levolució moderna de lexpressió sencamina al tema que “la necessitat obliga”, em veig amb el dret de tibar duna grolleria ben eloqüent: “o follem tots…o matem la puta”… …I, arribats en aquest punt, cloc largument amb una sentència molt adient de lex.futbolista Bernd Schuster. Ubicada, en el temps, a la primera quinzena de desembre de fa dotze anys: “Gràcies. No fa falta dir res més”… Més clar, laigua !

Nou comentari